ENTREVISTA A MIREIA FONT

ODISSEU, un projecte de cooperació Leader que ha permès que aquest estiu 100 joves universitaris facin les seves pràctiques en empreses del món rural. Parlem d'aquesta iniciativa i de la nova Estratègia de Desenvolupament Local del Consorci GAL Alt Urgell - Cerdanya (CAUC) amb Mireia Font, gerent de l’entitat.


- El Consorci GAL Alt Urgell-Cerdanya inicia el nou període Leader 2023-2027 sense canvis en el seu àmbit d’actuació. 2 comarques i 36 municipis amb unes característiques i, a la vegada, necessitats molt diferents. Com es gestiona un territori tan divers?

El territori del Consorci GAL Alt Urgell - Cerdanya (CAUC) correspon a les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya, incloent un total de 36 municipis que sumen una extensió de 1.994 km2 (un 6% del territori català i un 8% de la zona Leader).

La població del territori és de 39.683 habitants, amb una densitat mitjana de 19,9 hab/km2. Les altes densitats de les dues capitals comarcals, Puigcerdà i la Seu d’Urgell, contrasten amb les dels pobles de muntanya, algunes d’elles extremadament baixes.

Realment el que intentem des del CAUC és buscar els punts en comú que tenim al territori més que les diferències. Sempre hem mirat de treballar projectes i línies d’actuació que uneixin les dues comarques per tal de potenciar-les. Realment són comarques amb necessitats diferents que copsem els que hi vivim, però penso que cal potenciar els punts en comú i les especificitats d’aquestes comarques en relació a d’altres territoris rurals: comarques de muntanya, amb capitals que actuen com a punts importants d’atracció, amb pèrdua de sector agrari, amb una gran superfície forestal, amb un 35% de la superfície inclosa dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de Catalunya, amb un nombre important de productors agroalimentaris (especialment de formatges, derivats làctics i sector càrnic), amb un pes important del sector turístic i els esports outdoor, amb dificultats en el retorn de talent jove...

Hem de compartir els problemes, els reptes i les oportunitats de les dues comarques i buscar solucions conjuntes.


- Cada grup Leader ha definit la seva Estratègia de Desenvolupament Local (EDL) 2023-2027 juntament amb les entitats del seu territori. Ens podries detallar com ha estat el vostre procés i qui hi ha participat?

Des del CAUC es va contractar una empresa especialitzada en aquests tipus de processos i coneixedora de la realitat i del territori Pirinenc: Montanyanes SLCCL.

A la primera reunió amb elles es va acordar fer un procés de participació partint d’uns reptes resultants de l’anàlisi de diferents estratègies territorials del territori o altres d’àmbit català, com és el cas de l’Agenda Rural de Catalunya. Un cop prioritzats els reptes entre equip tècnic i el Comitè Tècnic del CAUC es va iniciar la fase de participació pública en base als següents elements: 

o    2 Sessions obertes a la ciutadania.
o    3 Sessions grupals amb col·lectius d'especial interès (joves, agroalimentari, beneficiaris ajuts Leader...)
o    3 Sessions amb l’Assemblea General i el Comitè Tècnic del CAUC
o    4 Formularis on-line a la pàgina web del CAUC segons els eixos: 55 respostes
o    24 Entrevistes personals a agents claus
o    Associacions del territori participants: 11
o    Total persones participants: 160

Personalment estic molt satisfeta de com va funcionar en general aquest procés si bé vam detectar, per exemple, molt poca implicació dels joves i crec que cal buscar fórmules per apropar-nos a aquest col·lectiu i fer-los participar en la gestió del programa.


- Una Estratègia on s’analitzen les oportunitats i les necessitats del territori de cara al nou període i d’on sorgeixen les línies de treball més rellevants.

El procés de participació fet fins a novembre del 2022 ens va fer veure clarament quines eren les principals preocupacions, reptes i oportunitats pel desenvolupament social i econòmic de l’Alt Urgell i la Cerdanya, en opinió de la ciutadania. És cert que van sortir temàtiques pròpies dels territoris de muntanya que van més enllà de les competències del grup Leader: manca d’hospitals i metges especialistes, manca de centres i residències per a la gent gran, millora de les infraestructures de mobilitat... però es van identificar clarament àmbits sobre els quals calia treballar: el repte demogràfic, l’equilibri territorial, fixar i atreure joves, garantir el relleu generacional en sectors com l’agrari, els oficis o el comerç, l’habitatge assequible, la millora del servei de transport públic, la diversificació i desestacionalització dels sectors econòmics, la continuïtat i viabilitat dels sectors agrari i lleter...

La ciutadania va identificar com a oportunitats, a partir de les fortaleses d’ambdues comarques, l’entorn natural (els espais naturals protegits; el paisatge com a principal atractiu de la zona, a nivell turístic, esportiu i ambiental; l’extensa massa forestal i els seus recursos endògens: fauna cinegètica, aprofitaments fustaners i altres...), el dinamisme productiu (iniciatives innovadores d’aliments de proximitat i qualitat; el desplegament de la fibra òptica al territori, el pes de la indústria i la projecció de polígons per desenvolupar...), l’interès creixent per a la transició cap a models energètics més sostenibles i a partir dels recursos endògens...

Així, l’Estratègia ha identificat quatre línies d’actuació prioritàries del Consorci per aquest proper període de programació Leader, a més d’una línia transversal en relació amb la governança:

LA1: Població i arrelament en àrees de muntanya
LA2: Territori innovador
LA3: Transició ecològica
LA4: Economia rural i recursos endògens i de proximitat


- Una Estratègia que de ben segur ha introduït nous eixos de treball.

Personalment, penso que és molt interessant fer aquest tipus de procés per escoltar la gent que viu i treballa al territori. Cada vegada que el fem ens surten noves temàtiques que ens fan veure la realitat i els nous problemes i reptes.

o    Aquest cop un dels principals problemes que s’ha exposat és la dificultat de l’accés a l’habitatge, tant a les dues capitals (per la pressió d’Andorra a la Seu i per la pressió turística a Puigcerdà) com als nuclis més petits. Es tracta d’una temàtica nova que abans no havia sortit i que afecta a molts sectors de la població, tant joves com persones de més edat, que busquen nous habitatges.
o    A les taules de debat i a les sessions obertes també s’ha plantejat el canvi de model turístic i els ajuts a certs allotjaments de turisme rural als nuclis de muntanya. En els propers anys haurem de treballar amb associacions i establiments per tal de buscar un model de turisme més sostenible, i que eviti grans aglomeracions i pics d’estades només en èpoques concretes de l’any.
o    Malgrat ser comarques amb una gran superfície forestal, fins aquest darrer any no s’han plantejat (a nivell de Grup Leader) mesures per a una millora de la gestió forestal i per a la prevenció d’incendis. El canvi climàtic ha accentuat la necessitat de recuperar pastures i millorar la gestió dels nostres boscos. L’aprofitament dels subproductes del bosc penso que també és un tema a treballar com a nou filó d’ocupació i com a nous models de producció.
o    La fauna cinegètica ha estat un dels elements tractats que potser no preveiem però s’ha posat de manifest la necessitat de regular l’ús de la carn de caça als restaurants i els problemes que plantegen als ramats i als conreus de les nostres comarques.
o    La manca de relleu al camp, en explotacions i en empreses, ha estat un tema tranversal que ha sortit en moltes de les reunions i entrevistes... les noves generacions busquen altres sortides potser amb menys problemes i dificultats.


- Unes línies de treball que estan en consonància amb els reptes que s’han fixat a nivell de país a l’Agenda Rural de Catalunya?

Sí, és clar. De fet, com ja he explicat, en l’elaboració de l’Estratègia es va fer una anàlisi de diagnosis territorials i es van analitzar els reptes proposats a l’Agenda Rural de Catalunya. De fet, es van prioritzar els reptes de l’Agenda Rural i al final del procés es pot veure com queda alineada la nostra Estratègia amb aquests reptes:

LA1. Població i arrelament en àrees de muntanya
Repte 1 Agenda Rural: Persones, benestar i repte demogràfic
LA2. Territori innovador
Repte 6 Agenda Rural: Innovació, dinamització social i econòmica
LA3. Transició ecològica
Repte 2 Agenda Rural: Transició ecològica
LA4. Economia rural i recursos endògens i de proximitat
Reptes 4, 5 i 6 Agenda Rural: Sistema agroalimentari. Gestió forestal i Innovació i dinamització social i econòmica.
LA Transversal. Governança
Repte 7 Agenda Rural

Després del procés realitzat està clar els reptes i problemes que tenim i des dels Grups, en tant que actors del territori, hem de mirar de centrar-nos en aquests i treballar en projectes comuns i alineats amb l’Agenda Rural.


- En el Leader 2023-2027 també es reforça el paper de decisió dels Grups GAL tot incloent una partida de fons que us permet executar projectes propis al territori.

Des dels Grups de Catalunya fa temps que es plantejava aquesta opció atès que pensem és una oportunitat per tirar endavant allò que pensem pot ser interessant per les nostres comarques. Cal tenir em compte que els Grups som bons coneixedors de la realitat del territori on vivim (de fet, per això es crea la Iniciativa Leader als anys 80 per la Comissió Europea) i que a més som exemple de cooperació público-privada. El fet de tenir una composició mixta ens permet veure les dues realitats (no només des de l’òptica d’una administració pública) i el fet de poder fer projectes propis, penso que ens ajudarà a tirar endavant inversions necessàries a casa nostra sempre en base a l’Estratègia aprovada. Ara hem de ser capaços des dels Grups d’aixecar bons projectes, treballar-los amb la gent del territori i crear noves oportunitats pels que hi vivim.


- A les acaballes del període 2014-2023, i basant-te en la teva experiència com a gerent del Consorci, que ha significat el Leader per al teu territori?

Jo fa temps que conec el món Leader i sempre he estat una gran defensora d’aquesta metodologia.

En el cas dels ajuts a empreses del territori crec que el valor afegit del Leader és la proximitat dels equips tècnics i el seguiment dels projectes. Cada cop és més complicat demanar un ajut (sigui Leader o un altre), i el fet que des del CAUC acompanyem els sol·licitants, fem atenció directa a les dues comarques i fem visites in situ penso que és l’element clau perquè després de tants anys les empreses segueixin demanant aquest ajut. Tenim projectes molt interessants que penso que sense aquest acompanyament no haurien tirat endavant. No entraré ara aquí en un ball de xifres, però penso que els ajuts Leader són importants per tirar endavant projectes d’inversió a les zones rurals molts dels quals (parlem de petites empreses) difícilment es podrien acollir a altres ajuts que sovint s’adrecen a empreses més grans.

Del període 2014-2023 voldria destacar els nous projectes estratègics que ens han permès col·laborar amb entitats del territori per fer projectes conjunts de dinamització de l’Alt Urgell i la Cerdanya com el Mengem d’Aquí (producte local als menjadors escolars) o el NORDICAT (per a la dinamització i desestacionalització de les estacions de muntanya) entre d’altres. En aquest punt penso que des del Leader sempre intentem innovar i aportar noves eines per millorar la vida de la nostre gent.

I per acabar, crec que ara mateix la cooperació entre Grups Leader a Catalunya és el que ha marcat la gran diferència amb altres territoris de l’estat espanyol o de la Unió Europea. Penso que els Leader portem la cooperació en el nostre ADN però, amb la valenta aposta que s’ha fet en aquest període, això s’ha materialitzat i hem pogut crear projectes amb impacte real al territori. Aquest crec és un dels nostres principals objectius: treballar per tenir impacte al territori i que la gent que hi viu en pugui veure els resultats. Per posar un exemple: amb el projecte Odisseu aquest estiu tindrem uns 100 joves universitaris  fent pràctiques remunerades a empreses del món rural o el que és el mateix, 100 beques per tal que empreses contractin joves universitaris en pràctiques aquest estiu.


- I de cara al nou període que ara iniciem, quins serien els objectius fixats?

En el nostre cas, un dels principals objectius és reforçar el projecte Odisseu per al retorn del talent jove. Hem de seguir treballant per tal que els joves valorin el que tenim i que tinguin oportunitats per treballar i viure a les nostres comarques. Sovint parlem del despoblament de les àrees rurals i d’atraure i acollir persones nouvingudes però penso que no hem d’oblidar els joves que han marxat a formar-se i que, en aquests moments voldrien tornar. Actualment la vida a les grans ciutats és cada cop més difícil i penso que des del món rural hauríem de saber aprofitar-ho. Fa uns anys el nostre jovent no pensava en tornar a casa, ara cada cop n’hi ha més que es plantegen el retorn i per nosaltres això és un repte: hem de crear oportunitats (de manera conjunta amb entitats i teixit social) per tal que això sigui possible.

Un altre tema que em preocupa especialment és la manca de relleu tant al sector agrari com en altres sectors com el comerç o la restauració. Tenim un greu problema perquè les noves generacions busquen altres sortides i molts negocis i explotacions tancaran en els propers anys per manca de relleu. No sé molt bé com fer-ho ni qui ha de liderar-ho, però està clar que ens trobem en un canvi de model i que cal, amb urgència, afrontar aquest repte.

Un darrer propòsit: potser no és innovador el que diré però crec que cal facilitar l’accés de les petites empreses als ajuts. No ens oblidem que al Leader hem de donar suport a la creació d’activitat econòmica al món rural i les empreses són les que generen i mantenen ocupació, les que creen activitat econòmica a escala local i al final les que aposten i viuen al nostre territori.

Per acabar... mil gràcies a l’equip que fa possible el Leader a l’Alt Urgell i la Cerdanya i a la implicació d’entitats i administracions que aposteu per aquest programa a casa nostra.
 
El Consorci GAL Alt Urgell - Cerdanya està constituït com a Grup d’Acció Local (GAL) i composat per representants d’entitats públiques locals i d’entitats de caràcter privat representatives dels sectors productius i econòmics del territori. A dia d’avui, conformen el Consorci cinc entitats públiques i deu de privades.
Actualment el Consorci desenvolupa la seva activitat en l’àmbit territorial de les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya, formades per un total de 36 municipis. 

La finalitat del Consorci és promoure accions per fomentar els sectors productius del territori, millorar la qualitat de vida dels que hi viuen, apostar per l’arrelament al món rural i crear noves oportunitats, mitjançant l’aplicació de la metodologia Leader i la cooperació público privada.

INFORMACIÓ I FOTOGRAFIA: Consorci GAL Alt Urgell - Cerdanya