El projecte LIFE REthinkWASTE és finançat pel Programa LIFE de la Unió Europea. L’ objectiu principal del mateix és repensar els sistemes tarifaris municipals i millorar la governança dels residus urbans per mitjà d’un model innovador basat en l’enfocament PxG (Pagament per Generació) + GxC (Gestió per coneixement). Parlem amb Montse Bassa, tècnica que a desenvolupat el projecte a Sant Just Desvern, la única ciutat d’Espanya que ha participat en el projecte.
- Abans de parlar del projecte pròpiament, ens podria explicar com funciona el pagament per generació?
El Pagament per Generació (PXG en anglès PAYT Pay As You Throw), basat en el principi de qui contamina paga, busca una taxa just aplicant tarifes variables en funció de la quantitat de residus generats. Existeixen diverses iniciatives en Europa.
- I en què consisteix la generació per coneixement?
Generació per Coneixement (GXC, en anglès KAYT Know as you throw) es basa en oferir informació personalitzada, amb la possibilitat de combinar tecnologia amb diversos incentius econòmics i socials per persuadir a la ciutadania al canvi d’hàbits en relació als residus
- Quan va començar el projecte?
El projecte LIFE REthinkWASTE es va implementar al municipi a finals de l’any 2019.
La campanya #coneixelquellences ha estat en funcionament a Sant Just durant un any (maig 2021-juny 2022), i va consistir en implementar un sistema d’informació a través del telèfon mòbil (WhatsApp, Telegram o SMS), on les persones inscrites rebien missatges personalitzats amb dades i reptes i qüestionaris sobre la gestió de residus
- Quines ciutats han participat en el projecte?
Bassano del Grappa, en la regió del Veneto, amb 42.773 habitants; Bitetto, en la regió de Puglia, amb 11.831 habitants; Varese, en la regió de Lombardía, amb 80.634 habitants; y Sant Just Desvern, a Catalunya, amb 18.670 habitants.
- A quines zones de la ciutat ho han implementat?
Aquest projecte, s’ha implementat en paral·lel a la incorporació a diferents zones del municipi dels contenidors intel·ligents per a les fraccions orgànica i resta. Aquests contenidors únicament es poden obrir amb una targeta identificativa que s’ha repartit a cada domicili. Per dipositar els residus cal apropar la targeta al lector, que obre el contenidor. Els barris amb contenidors intel·ligents son: Mas Lluí, la Plana Bellsoleig, la Miranda Canigó, Torreblanca (més de 6000 veïns). En una fase final el KAYT també es va ampliar a tot el municipi
- Quins tipus de contenidors i altres eines de comunicació han fet servir per implementar el projecte?
Sant Just Desvern ha implementat #Coneixelquellences, un sistema d’informació a través del telèfon mòbil (WhatsApp, Telegram o SMS), en què les persones que s’hi inscriuen reben missatges personalitzats amb dades, reptes i qüestionaris. L’objectiu és millorar la quantitat i qualitat de la separació dels residus en origen mitjançant estratègies de gamificació.
Els contenidors son de càrrega lateral amb tancament electrònic.
- Com ho ha valorat la ciutadania?
La ciutadania valora favorablement la implementació del model GxC (Generació per Coneixement) de comunicació bidireccional mitjançant missatgeria mòbil.
Un 90,9% ho valora com a interessant-molt interessant
- Ara que han acabat les proves pilot, quines dades i aprenentatges han obtingut?
Es confirma una clara millora pel que fa a la recollida selectiva de residus al municipi respecte a l’any 2019. S’observen tres tendències positives:
- Augmenta, en un 8 %, la recollida selectiva de recursos, que en aquests moments es situa per sobre del 66%.
- Disminueix, en un 5%, la producció de residus per càpita.
- Millora el triatge de residus domèstics, en tant que es redueix en més d’un 30% la quantitat de fracció resta (que comprèn tots aquells residus que no han estat separats a les llars per al reciclatge).
També es comprova l’impacte positiu de la implementació de contenidors intel·ligents amb obertura mitjançant la targeta: la recollida selectiva és superior en aquelles zones de la ciutat on s’ha canviat el model de contenidor tradicional.
Els aprenentatges d’aquest primer procés d’implementació del projecte, que ha mostrat una acollida favorable per part la ciutadania, mostren el potencial positiu del model. L’enviament de missatges personalitzats és una forma de comunicar-se amb la ciutadania de manera bidireccional, que es demostra eficient i eficaç, en gran part gràcies a la seva facilitat d’ús. A més, l’anàlisi de les dades que es recullen permet la millora contínua del servei. Per altra banda, també es valoren una sèrie de reptes que cal tenir presents a l’hora de plantejar el futur del projecte: el cost del manteniment de la plataforma i la gestió d’aquesta, i també el risc de que la ciutadania perdi la motivació degut al nombre de missatges informatius que es reben i a que l’estratègia de gamificació, a llarg termini, pugui perdre atractiu.