L’espai públic és avui un dels principals determinants de la salut urbana. En el marc del treball conjunt entre la Diputació de Barcelona, el Servei de Salut Pública i ISGlobal, s’ha desenvolupat una eina innovadora per valorar l’impacte potencial en salut de les actuacions urbanes. Parlem amb Montserrat Montalbo sobre com aquesta metodologia pot transformar la manera de projectar ciutats més saludables, inclusives i resilients.
1- Des de la seva experiència, per què és tan important incorporar la salut com a eix central en el disseny de l’espai públic, més enllà de l’urbanisme tradicional?
Els entorns urbans, on cada dia viu un percentatge més gran de la població, són determinants per a la salut de les persones. L’evidència científica confirma que la salut no depèn només de factors individuals, genètics o de predisposició. Està fortament condicionada per diferents aspectes relacionats amb l’entorn (factors socials, econòmics, culturals, polítics i ambientals) i també pels nostres hàbits.
El nostre àmbit d’actuació en projectes d’espai públic sol ser la ciutat consolidada, la ciutat existent. En aquesta ciutat consolidada, l’urbanisme va fixar unes regles del joc que es van definir fa molts anys. Si parléssim de definir l’espai públic en una ciutat de nova creació, el planejament urbanístic ja integraria els criteris i requisits actuals, i tot resultaria una mica més senzill.
La majoria d’eixamples i creixements urbans de la segona meitat del segle XX, per posar un exemple concret, es van pensar per facilitar la mobilitat amb vehicle privat, i no per desplaçar-nos a peu o en bicicleta.
Els objectius que ens plantegem des de la Diputació de Barcelona quan intervenim en un projecte d’espai públic des de la mirada de la salut són dos:
1. Minimitzar l’impacte en la salut de les dinàmiques urbanes actuals: soroll, mala qualitat de l’aire, temperatura excessiva per onades de calor, etc.
2. Promoure dinàmiques saludables en els espais públics: fomentar hàbits de vida saludable i afavorir les relacions socials, etc.
2- Com neix la col·laboració amb ISGlobal i el Servei de Salut Pública, i quina necessitat concreta volia donar resposta aquesta eina dins dels projectes municipals?
La col·laboració amb ISGlobal va sorgir arran d’un projecte transversal dins la Diputació de Barcelona anomenat Entorn urbà i salut. Aquest projecte, liderat des del Servei de Salut Pública de la Diputació, tenia com a objectiu incorporar la mirada de la salut en totes les polítiques que s’estaven desenvolupant des de la corporació.
Des del Servei d’Equipaments i Espai Públic vam plantejar amb ISGlobal la co-creació d’una eina que permetés a les persones que dissenyen espais públics avaluar ràpidament els seus projectes de transformació des del punt de vista de la salut. L’eina havia de servir per identificar els punts forts i els punts febles de cada proposta i facilitar la presa de decisions per millorar el projecte des d’aquesta perspectiva.
Així va néixer l’
Eina per a l’avaluació dels determinants de salut en l’espai públic.
3- L’eina identifica més de cent ítems agrupats en set determinants. Quins són aquests determinants i quin ha estat el repte principal a l’hora de traduir evidència científica en criteris pràctics per a tècnics i projectistes?
La concreció dels determinants de l’espai públic que realment tenen impacte sobre la salut va requerir temps i dedicació. Des d’ISGlobal es va fer un buidatge de la literatura científica com a punt de partida i, a partir d’aquí, es va treballar mitjançant tallers col·laboratius amb professionals de diversos àmbits fins a arribar al resultat que ara podeu consultar.
Aquests determinants havien de ser fàcils d’entendre per a professionals que no provenen dels àmbits de la salut o de la recerca científica, sinó per a persones dedicades al disseny urbà, l’arquitectura o l’enginyeria, amb objectius i llenguatges molt diferents dels primers.
Finalment, l’eina es va estructurar la informació en 7 determinants, que són:
• Les exposicions ambientals, que inclouen el benestar tèrmic, la qualitat de l’aire, la il·luminació, el soroll, etc,
• La seguretat, entesa tant des d’un punt de vista físic com des de la percepció de seguretat,
• El manteniment i la salubritat,
• L’accés i la connectivitat urbana de l’espai a transformar,
• Els usos previstos per a aquest espai,
• La comunitat, incloent-hi la participació en el plantejament de la reforma,
• I, finalment, el confort i l’atractiu de l’espai en si mateix.
Per a cadascun d’aquests determinants, l’eina formula un conjunt de preguntes per verificar si s’han tingut en compte les principals directrius de salut relacionades amb aquella temàtica concreta
4- El format checklist i els diagrames comparatius faciliten molt la presa de decisions. Ha observat ja canvis reals en la manera com els ajuntaments planifiquen o prioritzen les actuacions a l’espai públic?
L’eina és molt fàcil d’utilitzar, amb una interfície intuïtiva que no requereix invertir gaire temps per obtenir l’avaluació, i que genera un resultat final gràfic, clar i integrable en la documentació del projecte.
Fem servir aquesta eina per avaluar tots els projectes executius i també tots els estudis previs que duem a terme per als municipis. L’ús s’ha anat estenent entre els mateixos equips tècnics municipals i també entre els arquitectes i projectistes d’espai públic, ja que facilita la comunicació dels objectius tant amb els responsables polítics municipals com amb la ciutadania.
La inversió econòmica municipal en transformació d’espais públics ha crescut els darrers anys. Cada vegada es fa més evident que la ciutadania reclama la inclusió dels conceptes que estem parlant aquí i jo crec que ja s’està fent visible aquest canvi en els nostres pobles i ciutats.
5- Més enllà de la salut física, l’eina també aborda aspectes com la comunitat, l’ús social o el confort. Com creu que aquests factors contribueixen al benestar mental i al sentiment de pertinença als barris?
Al final, l’objectiu és que aquest espai públic, parc o plaça, sigui utilitzat de manera regular per la ciutadania. Perquè això passi, ha d’estar a prop de casa, ha de ser atractiu, confortable i còmode; fresc a l’estiu i assolellat a l’hivern; amb bancs adaptats que facilitin conversar, amb poc soroll i, a més, ha de ser un espai on t’hi sentis segura o segur.
Estem contribuint a dissenyar un espai públic “ideal” per afavorir les relacions socials i la interacció entre les persones, tant si es vinculen a un ús concret de l’espai com si sorgeixen simplement pel fet de descansar en un banc o passejar. És com crear un jardí, però no particular, sinó de barri, compartit i col·lectiu.
El contacte amb la natura i la relació amb altres persones tenen efectes positius tant en la salut mental com en altres tipus d’afeccions.
6- Finalment, aquesta metodologia també s’alinea amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible. Quin paper creu que han de jugar les administracions locals per accelerar aquesta transició cap a ciutats realment saludables i sostenibles?
Les administracions han de treballar perquè els entorns urbans siguin espais saludables, on les persones puguin desenvolupar la seva vida quotidiana, i al mateix temps siguin espais resilients als efectes del canvi climàtic.Actualment, administracions de diferents nivells estan plenament alineades per aconseguir aquestes transformacions de la manera més àgil possible, amb uns Objectius de Desenvolupament Sostenible compartits i estructurals.
Tot i així, al final són els equips municipals els qui decideixen com volen que sigui el municipi i el seu espai públic. Tenint això present, penso que qualsevol intervenció, per petita que sigui, pot esdevenir una oportunitat de millora.
LINKS D'INTERÈS:
- Eina per avaluar els determinants de salut en l'espai públic.
https://www.diba.cat/ca/web/entorn-urba-i-salut/eina-per-avaluar-determinants-de-salut-a-espai-public
- Publicació Carrers i salut. Guia per al disseny de carrers saludables.
https://llibreria.diba.cat/es/libro/carrers-i-salut_72342