Avui conversem amb Natalia Sánchez responsable de projectes estratègics – Fundació BIT Habitat (Centre d’Innovació Urbana de l’Ajuntament de Barcelona). Geògrafa apassionada per les ciutats i la sostenibilitat, amb més de 10 anys d’experiència en consultoria, turisme i innovació urbana. Des de BIT Habitat impulsa projectes transversals i multiactor que transformen Barcelona en un laboratori viu d’innovació per fer-ne una ciutat més sostenible, resilient i amb una millor qualitat de vida.
- Barcelona afronta reptes complexos a nivell social, climàtic i urbà. Quin diria que és avui el principal repte per impulsar una innovació realment transformadora a la ciutat?
En efecte, Barcelona, com la majoria de ciutats del món, afronta reptes complexos i multifactorials que exigeixen noves mirades i perspectives per abordar-los amb eficàcia. Com apuntàvem a la Mesura de Govern d’Impuls a la Innovació, “Tot està en procés de transformació, des de les cadenes de subministrament internacional fins als valors socials i polítics, i ens trobem en un nou escenari on han canviat les preguntes i estem obligats a innovar en les respostes.”
En aquest context, la innovació pot esdevenir una palanca clarament transformadora. Una innovació que no sempre és sinònim de noves invencions o d’incorporació de tecnologia d’avantguarda, sinó que també neix de la capacitat de reimaginar allò més quotidià i de fer-ho de manera compartida, plural i col·laborativa.
Des de Fundació BIT Habitat creiem fermament en aquesta manera de fer i en la riquesa de l’ecosistema innovador de la ciutat com a motor per donar resposta als grans reptes urbans.
Sens dubte, un dels grans desafiaments actuals —com passa en moltes ciutats contemporànies— és l’habitatge, que impacta directament en múltiples esferes de la vida. La innovació pot jugar-hi un paper clau, ja sigui repensant nous models d’habitatge i convivència més adaptats als requeriments socials actuals, proposant sistemes de regeneració urbana més eficients i sostenibles, o impulsant la industrialització dels processos constructius per guanyar qualitat, temps i sostenibilitat.
Ara bé, des de BIT Habitat no partim d’una identificació abstracta de reptes, sinó que acompanyem les diferents àrees i organismes municipals en l’abordatge de necessitats concretes per a les quals no existeix encara una solució de mercat o bé les solucions disponibles no s’ajusten a la realitat específica de Barcelona.
En aquest marc, la nostra metodologia ens ha permès treballar en reptes de naturalesa diversa i amb diferents graus de definició en les crides que impulsem. Això inclou la cerca de solucions innovadores —entenent la innovació com nous serveis, metodologies o productes— que van des de donar resposta als efectes de la sequera viscuda el 2024, fins al desenvolupament d’un nou panot més sostenible i adaptat a la ciutat del segle XXI, o la reformulació de l’experiència de transbordament al metro de Passeig de Gràcia a partir de la música i la creativitat, per esmentar només alguns exemples.
- Des de BIT Habitat treballen la innovació des d’una mirada molt transversal. Com s’aconsegueix equilibrar l’impacte tecnològic amb la dimensió social i la qualitat de vida de les persones?
Des de Fundació BIT Habitat entenem la innovació com una eina al servei de les persones, no com una finalitat en si mateixa. La tecnologia és una palanca potent, però només té sentit si contribueix a millorar la qualitat de vida, reduir desigualtats i enfortir la cohesió social. L’Ajuntament ha apostat per configurar-se com una institució emprenedora, i això significa no només dirigir i facilitar l’activitat innovadora a la ciutat, sinó també coparticipar en els riscos, impactes i beneficis dels mateixos processos d’innovació.
Per aconseguir aquest equilibri, partim sempre de la identificació d’una necessitat real, sovint detectada per les àrees municipals o a través de processos de diàleg i escolta amb l’ecosistema innovador. Això ens permet definir reptes que no només busquen eficiència o optimització, sinó també impacte social i ambiental.
Un altre element clau és el treball multiactor. Impulsem processos que connecten administració, teixit empresarial, món acadèmic, entitats socials i ciutadania. Aquesta mirada plural ens ajuda a incorporar diferents perspectives des de l’inici i a anticipar possibles impactes no desitjats, garantint que les solucions siguin inclusives i adaptades a la realitat diversa de la ciutat. I també, apostem per reconèixer i formalitzar aquelles idees, pràctiques i iniciatives innovadores desenvolupades i acollides de manera espontània per la ciutadania que generen un impacte positiu, real i tangible en la seva qualitat de vida.
Finalment, posem un èmfasi especial en l’avaluació d’impacte. No ens fixem només en indicadors tecnològics o d’eficiència, sinó també en com les solucions transformen els usos quotidians, milloren el benestar o generen noves oportunitats. Innovar, per a nosaltres, és generar valor públic tangible i mesurable en el dia a dia de Barcelona.
- Quins criteris utilitzen per prioritzar projectes o pilots urbans, i com mesuren si una iniciativa està preparada per escalar-se a nivell de ciutat?
1. Convocatòria d’innovació urbana
Anualment impulsem una convocatòria d’ajuts a la innovació urbana que fa una crida a l’ecosistema per trobar solucions innovadores capaces de respondre a un gran repte o missió de ciutat, com ara el procés d’envelliment de la població o la millora de la convivència als districtes.
Les propostes presentades són avaluades per un comitè d’experts multidisciplinari, tant intern com extern, seguint una metodologia de concurrència competitiva estructurada en tres grans blocs: excel·lència, impacte i implementació. Les millors propostes, fins a exhaurir el pressupost disponible, són seleccionades per ser desenvolupades i testades en entorns reals de la ciutat.
2. Programa de reptes urbans
Es tracta de convocatòries creades ad hoc en què acompanyem un organisme o àrea municipal per tal de donar resposta a una necessitat concreta, la qual no troba solucions (serveis o productes) existents al mercat o adaptades a la casuística de Barcelona. En són exemples projectes com les ombres efímeres, el panot del segle XXI o sistemes de regeneració urbana per ampliar la volumetria i millorar la sostenibilitat dels edificis.
En aquest cas, el procés també es materialitza mitjançant una convocatòria pública en règim de concurrència competitiva, amb l’avaluació d’un comitè expert intern i extern. A diferència de la convocatòria general d’innovació urbana, però, els criteris de valoració són més prescriptius i específics per a cada repte (per exemple, el confort tèrmic generat o la reducció de la petjada ecològica assolida).
3. Sandbox – Ordenança per a la creació d’entorns regulats d’experimentació
Els espais d'experimentació de Barcelona, habiliten entre d'altres, una finestreta única per facilitar el testatge productes o serveis innovadors a la ciutat de Barcelona. Les sol·licituds rebudes són valorades per una Comissió Assessora, que n’avalua, entre altres aspectes, el grau d'innovació, el retorn social i urbà, i determina si la proposta és susceptible de ser provada a la ciutat.
En qualsevol cas, totes les iniciatives que impulsem o a les quals donem suport des de Fundació BIT Habitat han d’acreditar la seva viabilitat econòmica més enllà del finançament inicial rebut, així com la seva capacitat de replicabilitat o escalabilitat.
Tots els projectes incorporen una fase de monitoratge del pilot, en què es duen a terme les proves de validació necessàries per mesurar els impactes assolits. Quan els resultats són positius, donem suport a la seva escalabilitat, per exemple, mitjançant la incorporació de les especificacions tècniques de la solució en plecs de contractació pública.
En aquest sentit, la gestió de la propietat intel·lectual de les solucions desenvolupades és un aspecte clau que es treballa des de l’inici amb els agents de l’ecosistema interessats a participar en les convocatòries.
- La col·laboració entre administració, empreses, universitats i ciutadania és clau. Quins models de col·laboració creu que estan funcionant millor actualment a Barcelona?
Des de Fundació BIT Habitat, la col·laboració és intrínseca a la nostra manera de fer. Els nostres òrgans de govern s’articulen a través de la Plataforma d’Innovació Urbana, estructurada pel Patronat, el Comitè Executiu i el Consell Científic i Empresarial. En conjunt, prop d’un centenar de persones referents en innovació urbana conformen un espai estable de reflexió i interlocució entre els diferents agents que treballen per fer de Barcelona un lloc millor per viure. Aquesta estructura actua com a mecanisme d’acompanyament, acceleració i difusió de la innovació a la ciutat.
Creiem fermament en la col·laboració com a motor de transformació, perquè permet integrar coneixements, experiències i mirades diverses per generar solucions més sòlides i ajustades a la realitat. A més, el treball conjunt redueix riscos, genera aprenentatges compartits i accelera els processos d’innovació.
Per això fomentem la col·laboració interdisciplinària en tots els nostres programes i projectes mitjançant diferents mecanismes:
- Treball transversal intern amb totes les àrees municipals implicades, des del disseny inicial dels projectes fins al seu eventual escalat.
- Contrast i ajust de les convocatòries a partir de sessions de consulta i processos d’scouting amb els agents de l’ecosistema innovador.
- Creació d’espais específics per afavorir el networking i la generació d’aliances estratègiques.
- Impuls de propostes consorciades i interdisciplinàries que combinin capacitats complementàries.
- Facilitació de la connexió entre entitats locals i internacionals per afavorir l’intercanvi de coneixement i la projecció global de les solucions desenvolupades.
En aquest sentit, els models que millor estan funcionant a Barcelona són aquells que combinen lideratge públic, capacitat tècnica especialitzada i una implicació real de l’ecosistema en totes les fases del projecte, des de la definició del repte fins a la seva implementació i avaluació.
- En un context de canvi climàtic i transformació urbana accelerada, quins àmbits considera més estratègics per construir una ciutat més resilient i sostenible els propers anys?
En un escenari marcat per l’emergència climàtica i la pressió urbana, les ciutats han de prioritzar aquells àmbits que generen un impacte estructural i transversal. Atenent als diferents reptes que hem anat abordant i tenim en agenda:
En primer lloc, la renaturalització o l’adaptació climàtica de l’espai públic així com el foment de la mobilitat intel·ligent i sostenible, amb accions com l’augment del verd urbà, la generació d’ombra, la millora de la permeabilitat del sòl i la reducció de l’efecte illa de calor seran mesures clau per protegir la salut de la ciutadania i adaptar-nos a fenòmens extrems cada cop més freqüents. Per altra banda, l’aposta del transport públic eficient, la creació de solucions logístiques més netes i eficients, etc. permetran avançar cap a una ciutat més saludable i descarbonitzada.
En segon lloc, la rehabilitació i transformació del parc edificat, avançant cap a edificis més eficients energèticament, amb menor petjada ecològica i millor confort tèrmic, incorporant solucions industrialitzades i sistemes constructius sostenibles que accelerin aquesta transició.
Un tercer àmbit estratègic serà la gestió sostenible dels recursos, especialment l’aigua i l’energia. La sequera recent ha evidenciat la necessitat de sistemes més resilients, circulars i descentralitzats, capaços d’optimitzar el consum i reutilitzar recursos.
Finalment, cal situar les persones i la cohesió social al centre. Una ciutat resilient no és només aquella que resisteix impactes ambientals, sinó també la que redueix desigualtats i respon a les necessitats de la ciutadania al llarg de tots els cicles de vida.
La innovació urbana ha d’integrar totes aquestes dimensions (ambiental, tecnològica i social) per construir un model de ciutat més just, saludable i preparat per al futur. I des de la Fundació BIT Habitat, entenem que aquests àmbits no poden abordar-se de manera aïllada: només amb una mirada sistèmica i col·laborativa podrem avançar cap a una Barcelona més resilient i sostenible en els propers anys.
- Finalment, quin consell donaria a joves professionals o equips emprenedors que volen contribuir a la innovació urbana des de projectes amb impacte real?
El primer consell és conèixer bé el context i les necessitats reals de la ciutat. La innovació amb impacte no neix només de les idees brillants, sinó de la capacitat d’identificar problemes tangibles i de comprendre com afecten les persones i els diferents agents del territori.
En segon lloc, és clau treballar de manera col·laborativa i interdisciplinària. Connectar amb altres professionals, entitats, administració i ciutadania permet enriquir les solucions, anticipar riscos i generar impacte més gran.
També és fonamental experimentar i aprendre ràpidament: provar, validar i iterar les propostes en entorns reals ajuda a ajustar-les i fer-les escalables, i alhora mostra als agents públics i privats el valor tangible del projecte.
Finalment, cal tenir la capacitat de combinar en horitzons i visions. És necessari compatibilitzar l’execució a curt termini dels projectes amb una visió estratègica de llarg termini i compromís amb la sostenibilitat, no només ambiental sinó també social i econòmica. Els projectes més rellevants són els que poden mantenir-se, replicar-se i transformar la ciutat més enllà de la fase pilot.
En resum: comprendre la realitat, col·laborar, experimentar i pensar en l’impacte global són les claus per contribuir de manera significativa a la innovació urbana.