Friendly for Business és un programa que neix amb l’objectiu de reindustrialitzar el territori metropolità per facilitar l’atracció d’inversió i per millorar els serveis per a les empreses. La iniciativa l’ha liderat el Departament de Desenvolupament Econòmica de l’AMB. Parlem amb la seva vicepresidenta, Sònia Recasens, per conèixer amb major abast aquesta iniciativa pionera.
- Fa relativament poc que l’AMB té competències en temes de desenvolupament econòmic, davant quins reptes es van trobar que els dugués a tirar endavant la iniciativa Firendly for Business?
Barcelona i la seva àrea metropolitana tenen unes potencialitats que la fan el motor econòmic del país. Per això, és molt important tenir una visió conjunta supramunicipal que aglutini els actius de tots 36 municipis per teixir una estratègia econòmica coordinada que contribueixi a assolir els dos objectius prioritaris que tenim marcats: la creació d’ocupació i la reactivació econòmica.
Els reptes que han provocat la raó de ser del programa Friendly for Business van ser sobretot el millorar els serveis que s’ofereixen a empreses i emprenedors, agilitzar els tràmits administratius, vendre el territori com una àrea amb potencial i en expansió i posar al dia els polígons industrials.
Aquest programa està orientat a reindustrialitzar el territori metropolità, tant a nivell d’indústria tradicional com tecnològica, i a crear llocs de treball amb valor afegit mitjançant l’impuls de projectes transversals. En definitiva, liderar la revolució industrial del S.XXI.
- En quins instruments es basen per tirar endavant aquest programa?
Bàsicament són de dos tipus: digitals i presencials. A nivell digital hem creat dos cercadors molt potents, un de serveis i un de naus i solars. I a nivell presencial, un front office presencial comú: la creació d’una xarxa d’oficines metropolitanes.
- En què es basa el cercador de serveis?
Es tracta d’una finestreta única per informar dels serveis que existeixen amb un sistema de cerca pensat en clau empresa. Aquest cercador és públic, obert i gratuït i inclou tots els serveis i recursos de desenvolupament econòmic de les diferents administracions, municipis i institucions que operen al territori de l’AMB. La web tindrà posicionament SEO mundial i actualment està disponible en 3 idiomes: català, castellà i anglès.
Actualment el cercador compta amb 599 serveis i 128 prestadors.
Els serveis del cercador, que tindrà un manteniment continu per part de l’AMB i dels 36 ajuntaments que conformen la metròpolis, es classifiquen en 9 tipologies: creació d’empresa, ubicació, finançament, inversió, internacionalització, R+D+I, dinamització i cooperació, RRHH i empresa – recursos diversos. També permet la cerca per “prestadors de servei”, és a dir, qui ho presta.
Diguem que les principals funcions del cercador són donar més visibilitat als serveis i a qui els presta, i facilitar el coneixement i l’accés als recursos i serveis a les empreses que ho necessitin estalviant temps de recerca.
- I el cercador de solars i naus industrials?
Aquest cercador disposa d’informació integral dels 236 polígons industrials de l’àrea de Barcelona. A partir d’aquí, es recullen les ofertes inmobiliàries de naus i de sol industrial dels 36 municipis metropolitans, recopilant informacions com superfície, alçada de la nau, potència instalada, preu, etc. A més de les característiques de la nau, també es pot veure la localització geogràfica de la mateixa gràcies a Google maps. Aquest mapa també integra i localitza serveis propers que poden ser d’interès, com punts de residus, espais d’aparcament, etc.
Es tracta d’una eina dinàmica que a dia d’avui compta amb 2628 ofertes, i estimem que cobreix una mitjana del 80% del total de l’oferta.
Cal dir també que està disponible per a mitjans web i dispositius mòbils, en format d’aplicació mòbil (app) per iOS, Android i Windows Phone OS.
- I no hi ha risc que facin competència a portals d’internet dedicats a aquests temes?
No, al contrari! Fins i tot el nostre cercador et permet anar a aquest tipus de webs amb la qual cosa els aportem trànsit.
El nostre interès no és fer d’API sinó facilitar la vida a l’inversor i facilitar la presa de decisions.
La nostra idea és que cap a finals d’any puguem incorporar, a més a més, la identificació de tràmits per activitats.
- A banda de la finalitat última que tenen els cercadors que és simplificar la presa de decisions, vostès tenen aquí una eina d’anàlisi de l’evolució del mercat molt potent
Molt. Aquesta eina ens permet recopilar moltes dades i serà molt important per fer projeccions d’urbanisme, que no es fan d’un any a un altre. Ens permetrà detectar deficiències iens permetrà saber quins serveis busca una empresa. En definitiva, ens ajudarà a creuar oferta i demanda.
- L’altre instrument que ens parlava era un servei més personal, les Oficines d’Atenció Empresarial (OAE) metropolitanes.
Sí, la OAE és un servei d’atenció a les empreses més personalitzat. En aquest cas ens hem recolzat amb la Diputació, a més de l’ajuda rebuda per part de l’AMB i dels ajuntaments.
Aquestes oficines actuaran com a front office i cobriran presencialment l’atracció d’inversions, l’aterratge i l’atenció d’empreses. Això, de moment, es farà des del Barcelona Grow Centre, i es preveu implantar 12 OAE’s metropolitanes distribuïdes per tot el territori en els propers 2-3 anys.
Paral·lelament a mig termini s’iniciarà una homogeneització de tràmits a tota la metròpoli.
- I no hi haurà duplicitats amb serveis semblants que donin altres administracions locals?
No. Si un municipi té una agència de desenvolupament econòmic, s’aprofitarà i s’homogeneïtzarà el servei.
- Per acabar, com ha anat la primera convocatòria de la línia de subvencions de 30 milions d’euros que van treure per millorar les infraestructures i competitivitat dels polígons industrials i àrees d’activitat econòmica?
Ha superat totes les nostres expectatives. De fet, la primera convocatòria era de 10 milions d’euros i s’hi han presentat 24 ajuntaments amb un total de 97 projectes, dels quals ja hem superat els 30 milions d’euros totals de subvenció. En concret, s’han demanat subvencions per 37,5 milion d’euros sobre una inversió total de 68 milions d’euros.