Amb una trajectòria de més de 30 anys en el món de la mobilitat urbana i el transport públic, primer des de l’Ajuntament de Terrassa i actualment des del Govern de la Generalitat, Susi López s’ha consolidat com una de les figures clau en la transformació del model de mobilitat a Catalunya. Al capdavant de la Direcció General de Transports i Mobilitat, impulsa projectes estratègics com el carril bus a la B-23, el transport a demanda a zones rurals i el reforç del transport públic en clau sostenible. Conversem amb ella sobre els reptes actuals i de futur en matèria de mobilitat.
- Vostè ha treballat molts anys en la mobilitat urbana des de l’àmbit municipal. Quins creu que són avui els principals reptes que tenen els ajuntaments per adaptar-se a un model de mobilitat més sostenible?
Les Resistències al canvi. La implantació de mesures que donen prioritat al transport públic —com els carrils bus-taxi—, la creació d’infraestructures per a bicicletes i vehicles de mobilitat personal (VMP), l’ampliació de voreres o la vianalització de carrers comporta, habitualment, una reducció de l’espai destinat a la circulació i l’aparcament del vehicle privat. Aquestes transformacions sovint generen resistències en una part de la ciutadania, especialment entre els sectors més dependents del cotxe o menys familiaritzats amb els modes de transport alternatius.
L’altre gran repte és el finançament del transport públic i de la mobilitat activa. Garantir un servei de transport públic urbà eficient i transformar l’espai públic per afavorir la mobilitat activa i col·lectiva requereix inversions cada cop més elevades, a causa de les exigències tècniques i normatives actuals. Davant aquesta realitat, si volem accelerar la transició cap a un model de mobilitat més sostenible —necessària per fer front a l’emergència climàtica— cal apostar per solucions més econòmiques, flexibles i reversibles. Aquest enfocament, ja aplicat amb èxit en nombroses ciutats del món, permet avançar més ràpidament, experimentar amb nous repartiments de l’espai públic més favorables als modes col·lectius i actius, i destinar els recursos estructurals de manera esglaonada.
- El carril bus de la B 23 que entrarà en funcionament aquest juliol és una actuació destacada per millorar l’accés en bus a Barcelona, amb un impacte directe sobre 4 milions de passatgers anuals. Com pot aquest projecte marcar un abans i un després en la mobilitat metropolitana, i quin paper hi han de jugar els ajuntaments per aprofitar-ne tot el potencial intermodal?
El carril bus de la B23 és una obra llargament reivindicada que pot ajudar a millorar la fiabilitat del transport públic per carretera i fer-lo més competitiu respecte al vehicle privat. Prop de 600 autobusos dels serveis del Baix Llobregat, Anoia i Bages, entre d’altres, es veuran beneficiats per aquesta nova infraestructura amb una reducció del temps de recorregut que pot arribar fins als 15 minuts. Entenem que aquesta mesura ha de servir per a potenciar l’ús dels serveis de transport en aquests corredors que presenten un augment de la demanda en els darrers anys.
Els ajuntaments hi poden actuar activament introduint elements que puguin donar continuïtat a la prioritat del servei de bus dins dels seus municipis, com succeeix en el cas de Barcelona on el carril bus de la B23 enllaça amb el carril bus urbà per la Diagonal.
- A la Terra Alta han desplegat un servei de transport a demanda. Creu que aquest model pot esdevenir una alternativa estable i viable al transport convencional a zones rurals o despoblades?
El sistema de transport a la demanda és una eina molt important per a donar la màxima cobertura de l’accés al transport públic a les poblacions amb baixa densitat de població. Permet arribar a tots els nuclis i poder garantir que tots els usuaris puguin disposar d’un servei per a accedir als seus serveis bàsics i també per a coordinar-se amb la resta de xarxa de transport públic.
- El servei de transport a la demanda Clic.cat, recentment estrenat a la Terra Alta, ha estat dissenyat per adaptar-se a les necessitats específiques del territori i lluitar contra la desigualtat d'accés. Com pot aquest model transformar la mobilitat a les zones rurals? Es preveu estendre a altres punts del territori?
La Generalitat de Catalunya ha apostat i ha estat pionera en la implantació de serveis de transport a la demanda des del 1991 a les zones de baixa densitat En els darrers anys aquests serveis a la demanda s’han anat incorporant al projecte Clic.cat, que permet accedir al servei amb eines digitals que faciliten la gestió i l’eficiència.
La xarxa Clic.cat s’està desenvolupant a moltes zones del territori; actualment s’està treballant en la implementació en zones com la Cerdanya, Alta Ribagorça, Conca de Barbera, Alt Urgell o el Bages, sempre en col·laboració amb els consells comarcals i els ajuntaments del territori afectat.
- Quina coordinació hi ha entre el seu departament i les autoritats territorials de mobilitat, especialment pel que fa a projectes compartits amb ajuntaments com carrils bici, zones de baixes emissions o integració tarifària?
La coordinació és total tenint en compte que el Departament de Territori és el principal accionista de les Autoritats Territorials de Mobilitat i forma part dels seus òrgans de direcció. Totes les actuacions que afecten la mobilitat i el sistema de transport es decideixen de forma coordinada en el marc dels instruments de planificació i sota el paraigües de les directrius del Govern
El Departament, en aquest sentit, també duu a terme la coordinació de les actuacions impulsades per les Autoritats Territorials dins del seu àmbit per a donar una visió coherent a les polítiques de mobilitat a Catalunya
- El transport públic no només ha de ser més eficient, sinó també més accessible. Quines accions estan impulsant per garantir una mobilitat inclusiva per a tothom, especialment per a persones grans o amb mobilitat reduïda?
Les actuacions en aquest àmbit es duen a terme en dues vessants, per una banda la millora de la oferta de forma constant en el conjunt del territori per a millorar l’accés als serveis, i per l’ altra, es treballa per a donar compliment en tot moment al codi d’accessibilitat de Catalunya per a garantir l’accés a les persones amb mobilitat reduïda tant en els serveis ferroviaris com en els serveis de bus interurbà, on el nivell d’accessibilitat de la flota es situa al 95 %. Es tracta d’un percentatge molt elevat per a aquest mode de transport si es compara amb territori propers. Es preveu arribar al 100 per cent de vehicles accessibles en els propers anys.
- Finalment, de cara als propers anys, com s’imagina el sistema de mobilitat a Catalunya? Cap a on han d’anar les inversions públiques i què espera del món local per fer-ho possible?
M’imagino un sistema de transport plenament integrat en xarxa, amb un transport públic ferroviari que articuli la mobilitat al voltant de grans corredors i que es complementi amb una xarxa de transport públic per carretera, capaç de donar capil·laritat i accés a tot el territori.
A les zones més rurals, aquest sistema s’hauria de reforçar amb serveis de transport públic a demanda, que garanteixin la connectivitat de totes les persones.
A més, cada cop s’ampliarà més la xarxa de camins pedalables, que permetin desplaçaments a peu, en bicicleta o amb vehicles de mobilitat personal, augmentant així la capil·laritat i l’accessibilitat a tots els racons del territori, afavorint l’autonomia de les persones que no veuran condicionada la seva mobilitat a uns horaris concrets.
Els pobles i les ciutats poden contribuir a aquesta transformació de la mobilitat millorant l’accessibilitat i el confort dels desplaçaments a peu i en bici.
Les ciutats més grans milloraran els seus serveis d’autobusos urbans, amb més freqüència, cobertura horària i vehicles menys contaminants, amb serveis de bicicletes públiques. Alhora, s’accelerarà una transformació de l’espai públic i s’ampliaran els espais verds i les àrees de baixa presència de cotxes. Aquestes mesures no només ajudaran a reduir les emissions contaminants, sinó que també contribuiran a mitigar l’efecte illa de calor, millorant el confort ambiental i la salut de les persones.
En un futur, amb la irrupció del vehicle autònom, podrem anar prescindint del vehicle en propietat per passar a consumir serveis de mobilitat. Pagarem abonaments de mobilitat multimodals —com avui contractem paquets de televisió per cable segons el que volem veure—, escollint la combinació de mitjans de transport que millor s’adapti a les nostres necessitats o desitjos.
La combinació d’un transport públic urbà més eficient i d’un entorn urbà més verd i habitable permetrà avançar cap a una ciutat més sostenible, resilient i centrada en les persones.
