ENTREVISTA A UGO VALENTI

ENTREVISTA A UGO VALENTI

DIRECTOR DE SMART CITY EXPO WORLD CONGRESS

“Les startups son responsables d’entre el 30 i el 50% de la innovació urbana”

Avui tenim l’oportunitat de conversar amb l’Ugo Valenti, el director de l’Smart City Expo World Congress (SCEWC), l’esdeveniment internacional més important dedicat a les ciutats intel·ligents i solucions urbanes. La propera edició del 2024 promet ser la més gran fins ara, amb el lema “Viure millor”, un augment significatiu de l’espai expositiu i la participació de més de 25.000 assistents de tot el món. Avui parlarem amb ell sobre els objectius, els reptes i les oportunitats d’aquesta edició. Benvingut, senyor Valenti, i moltes gràcies per estar amb nosaltres.


-Aquesta edició de l’Smart City Expo World Congress serà la més gran fins ara. Quin ha estat el procés per arribar a aquest punt de creixement i quins aspectes creu que han estat claus per consolidar aquest èxit?

El creixement de l’Smart City Expo World Congress ha estat fruit d’un procés gradual de consolidació com a referent mundial en l’àmbit de la innovació urbana. Des dels seus inicis el 2011,Fira de Barcelona va apostar per un concepte desconegut en aquell moment com a clau per abordar la transformació de les ciutats en un context global d’urbanització creixent. A més, Smart City Expo va apostar des de l’inici per convertir-se en una plataforma global on empreses grans i petites, centres de recerca, i administracions i institucions públiques es reunissin per compartir experiències, desafiaments, solucions, idees i tecnologies per fer fronts al repte compartit de crear ciutats més sostenibles. L'increment progressiu d'expositors i assistents és la conseqüència, crec, de la feina ben feta. De tenir clar des de l’inici que havíem d’oferir un lloc on decidir plegats com abordar un món cada vegada més interconnectat i urbanitzat.


-El lema d’aquesta edició és “Viure millor”. En quin sentit creu que la innovació tecnològica pot contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones que viuen en ciutats?

La tecnologia té un paper fonamental a l'hora de millorar la qualitat de vida a les ciutats, ja que ofereix solucions per gestionar millor els recursos, reduir l'impacte mediambiental i fer que els serveis urbans siguin més eficients i accessibles. Des de sistemes de transport intel·ligents fins a la gestió de residus o l'ús d'energies renovables, la innovació tecnològica permet crear ciutats més sostenibles, segures i inclusives. A més, la tecnologia pot contribuir a generar noves formes de participació ciutadana, permetent que els habitants de les ciutats tinguin un rol més actiu en la presa de decisions que afecten les seves comunitats. Tot i això m’agrada distingir sempre que la tecnologia no és l’objectiu en sí mateix de les smarts cities, és una eina al nostre servei. Cal no confondre les ciutats intel·ligents per ciutats altament tecnològiques. Una solució intel·ligent pot fer ús de sistemes antics aplicats d’una manera diferent.


-En el congrés, un dels focus principals serà la sostenibilitat. Ens podria avançar algunes de les tecnologies o solucions més prometedores que es presentaran en aquesta àrea?

La sostenibilitat mediambiental és sense dubte un del temes claus en l’àmbit de les ciutats intel·ligents perquè una ciutat que no sigui sostenible no serà habitable i per tant no tindrà futur. Sovint les tecnologies que incideixen en matèria mediambiental no ho fan de manera directa sinó indirecta. Per exemple, en matèria de mobilitat d’una banda tenim nous sistemes de transport compartit, que redueixen en volum d’emissions, així con nous vehicles de propulsió elèctrica. Però també tenim sistemes de gestió intel·ligent del trànsit que aconsegueixen reduir la congestió i de retruc també les emissions. Això també s’aplica a l’ús d’aigua on els sistemes intel·ligents permeten detectar fuites, optimitzar els consums i evitar el malbaratament.

També hi ha altres solucions amb molt de futur que sí aborden directament el medi ambient i que coneixem bé a Barcelona com ho son el materials de construcció que absorbeixen CO2 , les cobertes verdes que ajuden a evitar l’efecte illa de calor i aïllen tèrmicament els edificis, multiplicant la vegetació urbana i reduint el consum energètic.

A més, seguint amb el principi de predicar amb l’exemple fa ja uns anys que vam engegar la iniciativa “Towards Zero Waste” per fer que el propi esdeveniment fos sostenible i en l’actualitat tenim programes de circularitat que li donen un segon ús a més de 10 tones de materials com moqueta, y materials per a la construcció d’estands. A més, vam retirar els plàstics d’un sol ús del saló, tenim un programa de reforestació en coordinació amb Plant for the Planet y compensem les emissions de CO2 generades per l’esdeveniment. També hem de tenir en compte que el consum elèctric del reinte de Gran Via de Fira de Barcelona, com tot el consum de la institució firal, prové de fonts d’energia renovable.


-Amb més de 600 ponents i 1.100 expositors, hi haurà una gran varietat d’idees i propostes. Quines són les tendències que considera més rellevants en el camp de la transformació urbana per als propers anys?

El camp de la innovació urbana cobreix un gran varietat de sectors i tots són rellevants. La principal tendència que s’ha observat en els darrers anys és la de reubicar el ciutadà al centre de qualsevol projecte. Fa dues dècades quan el moviment de les smart cities va començar la tecnologia podia semblar el centre de tot. Ara ja fa uns anys que s’ha reubicat als ciutadans i ciutadanes com l’element central. Això també ens condueix a una altra d’aquestes tendències que és el desenvolupament de noves modalitats i plataformes de participació ciutadana.

La preocupació creixent per la privacitat i la ciberseguretat també han experimentat un creixement considerable. En un entorn urbà cada cop més sensoritzat i capaç de generar dades i informació de manera automatitzada, el control i la protecció d’aquestes dades s’ha fet cada vegada més important.

Així mateix, i en un sentit més tradicional, cerc que la recuperació d’espais comunitaris i verds és una altra de les tendències que marcarà el futur i que en part inspira el lema d’aquest any “Live Better”, viure millor. En una ciutat d’edificis alts i formigó, no es pot viure bé perquè s’obvia una part important de les nostres vides, de fet la part més important, que és tot allò que passa fora de l’horari laboral, la família el lleure, la cultura, etc. I la recuperació d’espais comunitaris i verds com el High Line de Nova York n’és un exemple.


-El 2024 també debuta l’Innovation Playground, un espai dedicat a les startups i la innovació. Què espereu aconseguir amb aquesta nova iniciativa, i com creieu que pot impactar en el futur de les ciutats?

Per nosaltres les petites empreses són molt importants. El camp de les ciutats intel·ligents és un camp on la innovació juga un paper fonamental i les startups sempre han jugat un paper fonamental en el procés d’innovació. Molt sovint aquestes petites empreses són més capaces de desenvolupar una tecnologia disruptiva perquè se centren en una única cosa en cos i ànima. 

Alguns estudis consideren que les startups son responsables d’entre el 30 i el 50% de la innovació urbana, així que quan aconsegueixen aquesta innovació cal que tinguin una plataforma, un altaveu on poder mostrar el món com podria canviar el món la seva troballa. 
Generar l’espai ideal on mostrar a administracions i grans empreses el potencial de les noves tecnologies i solucions significa garantir-ne l’aplicació a les ciutats i que tothom se’n pugui beneficiar.

A més, generar aquest ecosistema a casa nostra és la manera d’animar a científics i emprenedors locals a apostar per aquest camí assegurant-los un aparador inigualable on mostrar allò que han aconseguit desenvolupar.

L’Innovation Playground, a més, té un programa propi per a inversors amb l’objectiu d’assegurar la presència d’inversors internacional especialitzats en el sector que inclou a més un programa de networking entre inversors que obri les portes a nous projectes compartits.


-Finalment, més enllà de les tecnologies, quins reptes socials i polítics creu que les ciutats hauran d’afrontar en els propers anys per convertir-se en veritables ciutats intel·ligents?

Crec que el repte principal serà el d’aconseguir una inclusivitat plena. A mida que anem avançant en la transformació de les nostres ciutat, un bon gruix d’aquestes millores van de la mà de noves tecnologies i no tothom té la formació, la facilitat i les eines per beneficiar-se’n de manera immediata. Hem de reduir i fer desaparèixer la bretxa digital per aconseguir que tothom pugui gaudir de tot el potencial i dels beneficis de les ciutats intel·ligents, de poder utilitzar totes i cadascuna de les noves eines que tenim a l’abast i així viure millor.




 

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto
Top