ENTREVISTA A VÍCTOR ALMONACID

Víctor Almonacid és jurista i un reconegut expert en innovació pública, tecnologies disruptives i administració electrònica. Reconegut com un dels grans impulsors del canvi organitzatiu a l'administració pública, és també autor de diverses publicacions clau en l'àmbit de la digitalització i ponent habitual en jornades sobre innovació i governança. Ha rebut múltiples premis per la seva tasca, incloent-hi el de millor innovador públic (2015), el premi al millor bloc jurídic (2023) i la millor trajectòria professional als premis Novagob 2024.


- La digitalització ha transformat molts sectors, però sovint s’afirma que l’administració pública avança a un ritme més lent. Quin creu que és el principal repte per innovar en aquest àmbit?

L'Administració és més lenta per culpa d'una sèrie de factors extrínsecs, com la rigidesa legal o la manca de suficiència financera (dic això i estic pensant als Ajuntaments), i altres intrínsecs, com els canvis de direcció cada quatre anys, l'estanquitat de la cultura administrativa i la manca d'incentius interns perquè els mateixos empleats públics practiquin la innovació. La solució és fàcil i difícil alhora. El repte de la innovació és la pròpia innovació. Com més s'innova més es pot innovar, i a la inversa. Conec organitzacions que estan sumides en aquest darrer cercle viciós, o bé en el virtuós. El que és imporo innovadora i mantenir-la quan ja ens trobem en ple procés de millora.


- A nivell intern, les administracions poden enfrontar-se a una resistència al canvi tecnològic. Què recomana superar aquesta resistència, tant per part dels empleats públics com de les institucions?

La resistència al canvi és, fins a cert punt, comprensible. L'ésser humà es mou per afinitat i per comoditat, sempre fora de perill dins de la seva zona de confort, i també a la feina. El que és nou es rebutja d'inici. No només la tecnologia, sinó qualsevol cosa que suposi un canvi. Tot i que estic segur que no ho pensen conscientment, sembltant és invertir la tendència na que molts empleats aposten pel “més val dolent conegut…”. Altres no, i els honra, però no ens podem permetre el luxe de tenir la plantilla dividida. La innovació és de tots i per a tots. I quan dic tots em refereixo a totes les persones, incloent-hi per descomptat la ciutadania, que és la raó de ser del servei públic. Treballem per a ells, no podem oblidar-ho. Un empleat públic amb veritable vocació ha de trobar la motivació per superar les seves pors i fer-ho una mica millor cada dia, encara que això suposi formar-se i reciclar-se, tasques que per cert se solen veure com a “sacrificis” però que en realitat són oportunitats per al mateix empleat públic, que podrà assolir la seva millor versió professional i, encara que soni idíl·lic, sentir-se realitzat com a servidor públic.


- Parlem d'intel·ligència artificial (IA). El seu ús creix ràpidament. Quin paper creu que pot jugar aquesta tecnologia a la presa de decisions i la gestió de serveis públics?

Amb caràcter previ a l'ús de qualsevol tecnologia, ja sabíem que les dades es transformen en informació, una informació que és aplicable a diferents contextos i que pot ser útil tant a la pròpia Administració com a la ciutadania. Per això és tan important que la transparència pública sigui de dades (open data), no només de documents. La IA encaixa com a anell al dit a l'Administració, perquè tenim enormes quantitats de dades. Aquesta tecnologia és capaç de comprendre'ls, contextualitzar-los i generar coneixement pràctic útil per resoldre problemes específics. Aquest coneixement permet identificar insights o pautes capaces de donar suport no sols a decisions puntuals, sinó que també poden inspirar i fonamentar fins i tot l'estratègia general d'una organització. Aquí és on entren en joc conceptes avançats de la IA, com ara el D2W ("dades cap a la saviesa") o l'aprenentatge automàtic. L'Administració es regeix pel principi d'objectivitat i no hi ha res més objectiu de les dades (sempre que siguin certes i fiables). D'aquesta manera, la IA dona suport perfectament a la presa de decisions, ara basades en dades i no en ocurrències o, pitjor, interessos subjectius que s'allunyen de l'interès general. Això facilita, alhora, la rendició de comptes cap a la ciutadania. A més, la IA afegeix un element de previsió i prevenció fonamental per a la gestió pública, moltes vegades desbordada per les sorpreses i els esdeveniments suposadament imprevisibles. La previsió és la nova planificació.


- Quins creu que són els avantatges més destacats que aporta la IA a les administracions locals, especialment en termes de millora de la tramitació administrativa i dels serveis públics?

Les administracions locals són les més modestes. Especialment els Ajuntaments, que estan obligats a prestar una quantitat i qualitat de serveis públics en desproporció a la seva capacitat financera. Amb aquest escenari, és benvingut qualsevol eina, tecnologia o mètode que permeti millorar l'eficiència. Si parlem de tramitació, l’automatització algorítmica és la fase avançada de l’automatització de l’administració electrònica, que es realitzava a través de segells d’òrgan i de temps associats a determinats tràmits. Si parlem de serveis públics, la IA ens permet fer el següent salt evolutiu en la prestació dels anomenats serveis intel·ligents (Smart City, Smart Village), ja que no només es multiplica la quantitat de dades disponibles, sinó que, com dèiem, els sistemes d'IA són capaços de processar i interpretar aquestes dades ràpidament millorant la qualitat del servei, optimitzant aquests recursos tan escassos i donant solucions als problemes en temps real, moltes vegades també de forma automatitzada.


- La implantació de la IA a l'administració pública comporta riscos com el biaix algorítmic o la vulneració de drets fonamentals. Quines mesures recomanaria per mitigar aquests riscos i garantir una implementació ètica de la IA?

Primer m'agradaria matisar que l'anomenat “biaix algorítmic” no és intrínsec als algorismes, sinó a les dades amb què treballen. Al capdavall, els algorismes no són sinó una programació. A partir d'aquí, és cert que els sistemes d'IA poden perpetuar o fins i tot amplificar aquests biaixos, generant decisions injustes i provocant així desigualtats i greuges comparatius. Però parlant de decisions, no és cert que els algoritmes les prenguin. De fet, és prohibit per l'art. 22 del Reglament Europeu de Protecció de Dades, mentre que l'art. 14 del Reglament d'IA parla de supervisió humana. El que sí que fan, òbviament, és influir en aquesta presa de decisions. Però a l'Administració les decisions les prenen les persones, ia nivell de procediment els òrgans competents, compostos també per persones. Un altre risc associat a la implantació de la IA i de la tecnologia en general és el risc per a la privadesa. Les dades biomètriques i, en general, altres dades personals especialment sensibles o confidencials, es poden veure compromeses per l'ús descontrolat de la IA. També se sol associar la IA, el seu mal ús més aviat, a la manipulació i desinformació. Com veiem, els riscos no són pocs… Com a mesures preventives davant de tots aquests riscos, el Reglament d'Intel·ligència Artificial és contundent a l'hora de catalogar determinats sistemes d'IA com a prohibits, així com d'altres d'alt risc. No cal dir que també cal aplicar la normativa sobre seguretat, ciberseguretat i protecció de dades. Igualment aconsellem practicar la transparència i la rendició de comptes en la seva màxima expressió, explicant públicament els algorismes i les anomenades caixes negres. Utilitzem aquesta expressió quan ens referim a algoritmes complexos, com les xarxes neuronals profundes, el funcionament intern de les quals és difícil d'entendre. Altres mesures podrien ser la introducció de l'ètica al mateix disseny de la tecnologia, i, molt important, la formació i la informació, tant dels empleats públics com de la ciutadania. Això serviria no només per aprendre, sinó també per conscienciar.


- Mirant cap al futur, com s'imagina l'administració pública a l'era de les tecnologies disruptives com la IA, el blockchain o l'eGovernment? Quins seran els reptes clau a superar en aquesta transició?

En efecte, en el present hi ha tecnologies tan disruptives com la IA (encara que moltes vegades es combinen amb aquesta), com ara Blockchain, la computació quàntica, la nano tecnologia, la robòtica, les impressores 3D, la realitat virtual, els vehicles autònoms, etc. … I aviat vindran les fases avançades de totes, començant per l'anomenada IA general (IAG). Totes les esmentades, i alguna més, són absolutament aplicables a l’activitat administrativa, i de forma particular als serveis públics. L'Administració té una cosa dolenta, i és que no està “culturalment” preparada per a totes aquestes novetats, però té una cosa bona: que mai no està preparada per a res. Ho dic des del respecte més absolut als milers i milers d'empleats i responsables públics que fan el que poden al seu dia a dia per prestar el millor servei possible. De fet, ho esmento com un element positiu. El dia que s'implantin, ja a una escala generalitzada, totes aquestes tecnologies al sector públic, no haurà estat ni més fàcil ni tampoc més difícil que, per exemple, quan es va implantar el document electrònic o la signatura electrònica. Però estic segur que aquesta nova transició també es farà.


- Quin consell donaria a les persones interessades a contribuir al canvi tecnològic i la innovació dins de l’administració pública?

Si són empleats públics, que recordin la seva vocació, com he dit abans. Immediatament després sentiran la motivació necessària per desenvolupar-se professionalment, sent així motors de la innovació, fins i tot els seus propis impulsors. Si parlem d'altres persones, almenys formaran part d'aquella ciutadania que paga religiosament els seus impostos. A aquests els demanaria que siguin exigents amb l'Administració, perquè això ens obliga a millorar. En concret, espero que les noves generacions ens diguin què esperen dels nostres serveis. Pel que fa a altres actors del públic, sempre dono molta importància al sector privat, i crec fermament en la col·laboració públic privada. Pensar que l'Administració pot amb tot és un error històric i un pecat de supèrbia que no podem tornar a cometre, i encara menys en un entorn tan complex com l'actual. La innovació pública és de tothom i per a tothom.


- A les seves publicacions i formacions, destaca sovint la importància del canvi de mentalitat dels responsables i empleats públics. Quines qualitats o accions considera essencials per a un lideratge públic que impulsi la innovació?

La intel·ligència genuïnament humana es compon d'habilitats toves impossibles d'emular per la tecnologia. En aquest sentit, el lideratge és l'habilitat de les habilitats, ja que d'alguna manera és l'amalgama de totes: comunicació efectiva, pensament crític, habilitat per gestionar equips, capacitat per resoldre problemes complexos, perspectiva, adaptabilitat, creativitat i molta intel·ligència emocional . I hi afegeixo dos, que no són pròpiament habilitats però sí que són molt humanes: l'ètica i el sentit comú. Per assolir aquest nivell, el primer que cal és humilitat, ser conscient que no se sap tot, i aprendre a aprendre, que seria una altra mena d'habilitat tova molt important. El problema del que és públic és la no coincidència personal entre el càrrec jeràrquic i el líder, excepte algunes excepcions, és clar. Un altre problema, igual o més gran, és que liderar no té premi (potser tan sols la satisfacció d'haver impulsat una millora), i de fet moltes vegades té un cost alt, tant professional com fins i tot personal. Sigui com sigui, una IA no podria liderar mai, però sí que pot ser una bona eina per a un líder.