El BIM (Building Information Modeling), consisteix en la generació d’informació d’una infraestructura durant el seu cicle de vida complert. Es tracta d’una modelització en 3D que permet actualitzacions constants de les bases de dades de propietats associades a la infraestructura virtual.
Això, aplicat a nivell de ciutat suposa un abans i un després en el model de ciutat que tenim. Alguns ajuntaments ja estan estudiant aquesta tecnologia, com Sant Cugat a través del que anomenen CIM (City Information Modeling).
- El futur és modelitzar coses a través de dades?
A les ciutats cada dia es generen més dades provinents de diferents fonts, algunes de les quals en som conscients i d’altres no en som tant. És evident que les dades son una font molt important d’informació que un cop elaborades afegeixen valor, és per això que al meu entendre en un futur no gaire llunyà podrem modelitzar pràcticament tot mitjançant dades en brut o bé a través de l’elaboració i combinació d’aquestes.
- Què pretén el CIM?
El CIM en el nostre cas és que pretén és precisament aprofitar les dades que es generen els serveis públics per poder millorar la gestió, des de la fase de disseny passant per la planificació, execució i explotació posterior.
- La idea de Sant Cugat és adaptar-ho als serveis urbans, quines àrees hi inclouen?
El nostre objectiu és implementar-ho als serveis d’enllumenat públic, abastament d’aigua potable, recollida de residus, senyalització viària, arbrat viari i a les xarxes de clavegueram.
- S’arribarà a tenir una visual 3D dels elements urbans?
Es crearà un model de parametrització integrant tota la informació en un model 3D de les edificacions i dels serveis.
- Que suposa a nivell de manteniment? Serà més fàcil identificar punts crítics?
Des del punt de vista del manteniment la millora és evident, hi ha una millora en la planificació dels treballs degut a un major coneixement de les interrelacions i interdependències entre els serveis, disposar de models en 3D reduirà substancialment les despeses derivades moltes vegades de la poca fiabilitat de les dades a l’hora de planificar.
A l’hora de plantejar o executar obres serà molt més fàcil detectar punts crítics que amb la metodologia tradicional no són detectats fins la fase d’execució.
- Sembla clar que amb un sistema d’aquest tipus s’ha d’estalviar temps. I costos?
Tot estalvi de temps implica una reducció de costos i un increment de la eficiència en la prestació dels serveis.
- Alguns ajuntaments disposen de plataformes de de gestió per l’enllumenat, els residus... hi haurà problemes d’interoperabilitat?
Avui dia, tots o la majoria de serveis públics disposen de plataformes de gestió verticals, el model CIM pretén trencar aquestes verticalitats i fer que la gestió sigui més transversal amb els que la interoperabilitat és la clau de l’èxit.
La interoperabilitat, que a priori sembla ser un tema de fàcil solució, a la pràctica no ho és de fàcil, però tot fa pensar que a mida que evoluciona la tecnologia serà més immediat perquè totes les nous plataformes treballaran de manera més semblant, però avui en dia és el gran problema a resoldre, no impossible però gens senzill.
- En quin punt es troben actualment a nivell de desenvolupament del CIM?
A Sant Cugat tenim l’anàlisi de la implantació fet, i estem treballant a nivell pilot en un sector de la ciutat per testar l’eina i resoldre els problemes que van sorgint a l’hora de comunicar tots els serveis. Paral·lelament ens trobem en fase de recol·lecció de tota la informació digital de tots els nous creixements de la ciutat per tal de poder anar incorporant-la a mida que es faci el control de qualitat corresponent, al mateix temps treballem en la creació del núvol de punts a nivell ciutat a sobre del qual posarem tota la informació relativa al serveis.