ENTREVISTA A XAVIER BONETA
DIRECTOR D’ESTRATÈGIA I D’INVERSIONS DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA
“La CdC és important perquè ens consolida com a capital científica del país, ens ajuda a diversificar i a enfortir el nostre model productiu i econòmic i alhora ens permet renovar i millorar un espai de la ciutat especialment estratègic.”
La Ciutadella del Coneixement es perfila com un dels grans projectes estratègics de Barcelona per connectar recerca, innovació, cultura i ciutadania. En parlem amb Xavier Boneta, responsable de la coordinació del projecte a l’Ajuntament de Barcelona, per conèixer el seu abast i el paper de la col·laboració institucional en la seva transformació.
- Xavi, recentment s’ha constituït la Comissió Institucional de la Ciutadella del Coneixement. Quina importància té aquest nou espai de governança per al desenvolupament del projecte?
Té un gran valor. És un pas més en la consolidació del projecte ja que a banda de refermar i visibilitzar el compromís de les institucions amb el mateix, ens permetrà disposar d’un espai formal i estable de coordinació i d’intercanvi entre els diferents agents que en formem part.
- La Ciutadella del Coneixement compta amb una inversió global de 500 M€ i transformarà més de 19 hectàrees de la ciutat. Quin impacte s’espera que tingui sobre Barcelona d’aquí al 2030?
Les xifres són importants però a vegades resulten massa fredes. Per nosaltres la CdC és important perquè ens consolida com a capital científica del país, ens ajuda a diversificar i a enfortir el nostre model productiu i econòmic i alhora ens permet renovar i millorar un espai de la ciutat especialment estratègic.
- Un dels objectius del projecte és convertir aquest entorn en un pol europeu de recerca, innovació i cultura. Quins elements creu que poden fer diferencial aquest ecosistema?
La quantitat d’agents implicats, públics i privats; la qualitat i l’excel·lència dels centres i dels i les recdoercaires que hi són i dels que s’hi instal·laran; la diversitat d’orientacions i d’àmbits de recerca que s’hi trobaran, amb una gran concentració de projectes vinculats a les biociències però amb presència també de projectes de l’àmbit social i cultural i una clara orientació a la ciutadania. Per últim la ubicació en un espai emblemàtic i de màxima centralitat, reconegut i estimat com pocs a la ciutat.
- L’Ajuntament està impulsant la rehabilitació d’espais històrics com l’Hivernacle, l’Umbracle i el Centre Martorell d’Exposicions. Quin paper tindran aquests equipaments en la connexió entre ciència i ciutadania?
Tindran un paper clau. Aquests tres equipaments juntament amb el Castell dels Tres Dragons conformaran el que anomenem Eix Patrimonial i Científic, un continu de quatre equipaments que et donen la benvinguda quan entres al parc per la seva porta principal que dona a Lluis Companys i que estan pensats per esdevenir espais de ciència ciutadana.
El Castell dels Tres Dragons es transformarà en un espai dinàmic i obert a la ciutadania. Tindrà una cafeteria, una sala d’actes, una biblioteca i una sala d’exposicions. El següents edificis que es troben a continuació són l’Hivernacle i el Centre Martorell d’Exposions, que ja avui en dia són un espai viu que acullen exposicions tant de natura i biodiversitat com de temes de fort impacte social. Per últim l’Umbracle (la rehabilitació del qual tindrà lloc en breu) també es renovarà mantenint la seva vocació. Tots aquests espais estaran en connexió amb la resta d’entitats de la Ciutadella del Coneixement, que hi podran col·laborar i exposar els seus treballs.
- El projecte també inclou iniciatives estratègiques com l’antic Mercat del Peix, la futura Biblioteca Pública de l’Estat i la transformació del Zoo. Com s’integraran tots aquests espais dins una mateixa visió de ciutat?
Als terrenys que antigament ocupava el Mercat del Peix s’hi estan aixecant tres nous edificis: un primer edifici és el PRBB Ciutadella, que acollirà diferents centres dedicats a la recerca i la innovació en l’àmbit de la salut i la medicina de precisió. Un segon és l’edifici de l’IBE (Institut de Biologia Evolutiva, CSIC-UPF), centrat en descobrir formes de vida, desxifrar l’evolució i conservar la biodiversitat; i finalment la Barcelona Àgora pel Benestar de la Societat (BASW, UPF), concebuda per donar resposta als grans reptes socials actuals de la ciutat.
La nova biblioteca pública de l’Estat representa la materialització d’un compromís de fa dècades que mai es concretava i ara ja està en obres. Tindrà vuit plantes, serà la segona biblioteca més gran de l’Estat espanyol i allotjarà el fons de l’escriptor barceloní Juan Marsé. No serà només una biblioteca, serà un gran equipament cultural de referència pel conjunt de la ciutat.
El Zoo es troba immers en un procés de canvi molt ambiciós per convertir-se en un espai de referència en la preservació de la biodiversitat, i apostarà per experiències immersives, educatives i tecnològiques que connectin els visitants amb la natura i els converteixin en agents actius en la protecció del planeta. El Zoo, que ocupa la meitat de la superfície del parc, vol esdevenir així un espai clau per promoure la sensibilització i el respecte de la ciutadania envers el món i la natura.
Amb la construcció del nou accés al parc de la Ciutadella pel carrer de Wellington, el Zoo s’obrirà encara més a la ciutat, guanyarà visibilitat i esdevindrà un punt de trobada i de contacte amb la natura.
La integració de tots aquests equipaments i projectes és natural i harmònica, fruit de la voluntat compartida de totes les institucions implicades per sumar esforços i fer del parc de la Ciutadella un espai de referència on la ciència i la innovació siguin els grans protagonistes.
- En relació al paper dels equips municipals. Quins han estat els principals reptes de coordinació i desplegament d’un projecte d’aquesta magnitud?
El projecte de la Ciutadella del Coneixement conjuga una capa de transformacions urbanístiques, obres, reformes i inversions tangibles amb el desplegament d’un ambiciós programa d’activitats, continguts i recerca. Aquestes dues dimensions succeeixen en un espai verd de gran centralitat amb molta pressió de visitants i a mig camí entre dos districtes. Tot plegat fa que la coordinació entre els diferents departaments, àrees i gerències municipals implicats hagi estat un repte des del primer moment. Per facilitar aquesta coordinació s’ha creat una taula de treball transversal que amb una periodicitat trimestral reuneix als responsables dels diferents equips per tal de millorar i optimitzar la coordinació dels treballs en marxa.