El Ple de l’Ajuntament de Mataró va aprovar una resolució per la creació d’una «Oficina de resiliència urbana». Parlem amb Xavier Font, un dels impulsors del projecte.
- Quins reptes tenen les administracions a nivell de resiliència?
Cada cop les organitzacions han d’afrontar de forma global i transversal la gestió dels seus riscos; han de saber donar resposta a les emergències i les crisis que pateix i ha de ser capaç de refer-se i tornar a operar el més ràpid possible. Ser una organització excel·lent en seguretat depèn de la voluntat de la direcció de ser-ho, dels recursos que s’hi destinen (on la clau són les persones), de la cultura de seguretat i la resiliència pròpia. Les administracions tenen al davant reptes com garantir el funcionament dels serveis públics; fer front als efectes del canvi climàtic; respondre i atendre al creixement i moviment de la població; la pròpia digitalització i, de fet, tota mena de riscos que amenacen la ciutat. Com a resposta, els darrers anys s’estan desenvolupant oficines de resiliència, transversals als departaments, per assegurar ciutats més resilients.
- Que els va portar a impulsar una oficina de resiliència urbana?
La pandèmia del COVID19 posa en evidència que l’entorn on ens movem i la societat en la que estem ha canviat. Uns dels elements que s’ha reforçat és la resiliència, en tots els camps i els sectors. La resiliència s’entén com la capacitat de recuperar-se davant d’una situació adversa, un dany o un desastre. Per això es proposa la redacció i implantació d’un Pla de Resiliència dins la l’organització de l’Ajuntament de Mataró.
Mai no podíem imaginar-nos que les administracions locals hauríem d’organitzar-nos enmig d'una pandèmia global que ja ha provocat més d'un milió de morts i ha alterat tots els paràmetres de la vida pública i privada. Les condicions excepcionals en què ens trobem ens recorden que als desafiaments ja coneguts hem d'afegir una nova component, la incertesa. Se'ns demana respondre de forma sobtada a una amenaça imprevista i desconeguda que posa a prova tots els engranatges de la nostra organització local. L'enorme convulsió produïda a nivell econòmic i vital que ha comportat la pandèmia ha deixat en un segon terme altres crisis no menys importants, com el canvi climàtic o la emergència social. Però la crisi del coronavirus també pot actuar com catalitzadora de grans transformacions que són necessàries, que un cop culminades, faran que la realitat del demà no s'assembli en res a la d'avui. Hem de tenir clar que en on totes aquestes transformacions impactaran en primer lloc i amb més intensitat serà a les ciutats. Per això, és important disposar d'aquesta eina, ja siguin oficines de resiliència o uns plans estratègics, ara és el moment per impulsar aquest canvis en el nostre Ajuntament i per això dels del nostre grup municipal de Junts per Mataró vàrem presentar aquesta proposta al ple. Que per cert, va ésser aprovada per part de tots els grups municipals. Sempre m’agrada dir, als meus companys regidores i regidors, fem que les coses passin!!. Els plans no són documents, són agendes de transformació.
- Perquè la transversalitat de departaments és important?
Deia, al principi de l’entrevista que el món es transforma, les crisis es superposen i els gestors locals estem en primera línia, a les nostres ciutats i pobles per fer front a aquest nou repte que se'ns planteja. El futur ens impulsa cap a un model de ciutat renovat que ha de satisfer les necessitats de totes les persones dins dels límits de la planeta. Sembla generalment acceptat el criteri consistent en què tots els qui participen en la gestió del món local han d’encaminar majoritàriament els seus esforços en la consecució de municipis on es planifiqui, prioritzi, s'implementi i s'integrin projectes i serveis de la mà de noves tecnologies amb el objectiu fonamental de millorar la qualitat de vida dels ciutadans, fent-ho compatible amb el desenvolupament del municipi sota una perspectiva de sostenibilitat i eficiència.
Per això, és necessari disposar d’una estructura resilient. Ens cal saber que fa el departament del costat, no podem treballar per separat. La màxima eficiència en la gestió passa per l’aplicació de la transversalitat. Per exemple, jo vaig ser anomenat regidor per Junts per Mataró a finals de maig del 2020, una de les coses que m’ha sobtat més és la gran quantitat de plans estratègics i de protocols que hem aprovat en aquest període de temps. Si els analitzes el concepte de transversalitat manca en la connexió entre ells. Per ser una organització resilient, necessitem d’aquest coneixement interdepartamental a nivell local. Els meus companys, sempre m’escolten parlar del model de ciutat de futur que cal dibuixar per Mataró. En definitiva, es tracta de posar en sincronia la transició energètica, la transformació radical de la mobilitat i el nou disseny de l'urbanisme de les nostres ciutats. Per transformar Mataró i aconseguir aquesta ciutat renovada, és fonamental disposar d’un Ajuntament a on el concepte de la resiliència circuli per tots els departaments de l’organització de forma transversal.
- Quins són els principals eixos de desenvolupament d’aquesta oficina de resiliència?
Els principals eixos de desenvolupament per la gestió de la resiliència urbana, han de ser:
- Gestió estratègica de la seguretat: La seguretat s’incorpora a la missió de l’organització. Requereix l’alineació i integració de les diferents àrees de la seguretat.
- Gestió d’emergències i crisis: No n'hi ha prou gestionant les emergències. Hi ha més escenaris que superen la gestió tradicional d’una emergència.
- Gestió de riscos corporatius: Es requereix una visió transversal i conjunta dels riscos de l’organització per reduir-los i saber reaccionar.
- Continuïtat: Es necessita assegurar la pervivència de les activitats i els serveis davant un entorn cada cop més complex, on hi ha la certesa que passaran incidents, emergències i crisis.
- Quins beneficis pot suposar l’elaboració d’un Pla estratègic de resiliència?
Amb la redacció d’aquest pla podríem obtindrem beneficis com: Preparar l’organització per saber respondre davant qualsevol situació de risc; Unificar criteris interns perquè tothom defineixi igual què és un incident, una emergència i una crisi, qui i com han d’actuar en cada cas; Respondre a la gestió de les diferents emergències i crisis de forma coherent i coordinada perquè en aquestes situacions s’utilitzen els mateixos recursos per respondre-hi; Acreditar que la meva organització està estructurada i s’ha preparat per respondre davant d’una emergència.
- Quin és i quin serà l’escenari de futur de la resiliència corporativa que necessita una ciutat com Mataró?
Els experts en aquesta matèria, que ens cal escoltar i potenciar la seva col·laboració en l’administració local, es plantegen les següents qüestions que ens han de permetre conèixer quin és i quin serà l’escenari de futur de la resiliència corporativa que necessita una ciutat i que són perfectament aplicables a Mataró.
-Disposem d’una visió de conjunt de l’organització que permeti avançar en la seguretat i saber quins aspectes cal millorar o reforçar per a fer una gestió integral i integrada?
-Hem optimitzat o estar en previsió optimitzar els esforços per protegir l’organització i les seves activitats, tant a nivell de recursos ( personal i equips) com de sistemes i procediments de gestió?
-Desenvoluparà el nostre Ajuntament un model corporatiu de seguretat que permeti treballar en un marc comú de seguretat a tota l’organització?
-Disposem d’un mapa de riscos corporatius de l’organització que permeti gestionar els riscos de forma transversal o establir els nivells d’emergència i crisi de l’organització?
-Cada departament valora els seus riscos? Coneixen si són conscients com impacten en l’organització els riscos dels altres departaments?
-Estem preparats per a respondre a una crisi? Això implica conèixer els riscos corporatius, definir les responsabilitats i funcions, els diferents plans que disposa l’organització, qui, com i quan s’activa el comitè de crisi. Està prevista la redacció d’un manual de crisi i un procés d’implantació del manual?
-Podem acreditar davant dels veïns, associacions i ciutadania que s’han minimitzat els incidents que poden aturar l’activitat i que s’ha preparat per respondre davant qualsevol incident per a poder recuperar-se en el menor temps possible?
Per finalitzar, m’agradaria dir-vos que els experts en gestió sempre diuen que per tenir una organització eficient i competitiva envers els reptes que cal afrontar per fer la vida més fàcil de la gent, sovint vol dir, fer-se les preguntes claus abans. Això, és resiliència!! i és perfectament aplicable a les administracions locals.