- Sr. Latorre, aquest Congrés es centra en temes clau com la sequera i l'ús eficient de l'aigua. Com veu l'impacte de la sequera en el futur de Catalunya i quins passos considera fonamentals per abordar-la a llarg termini?
La sequera és un element estructural a casa nostra, les conseqüències de la qual s’agreujaran pel canvi climàtic.
La manca de garantia de subministrament d’aigua pot posar en perill el progrés de molts sectors productius i afectar socialment a importants sectors de la població.
Per tant, és molt important posar a disposició de la lluita contra els episodis de sequera tot el nostre potencial polític, administratiu, empresarial, científic i social.
- El Congrés inclou diverses ponències sobre la digitalització, la IA i la industrialització com a eines per combatre la sequera. Com valora aquestes tecnologies i el seu paper en la gestió de l’aigua?
El que sí ha quedat palès darrerament és que la utilització exclusiva dels recursos hídrics convencionals, superficials i subterranis, és insuficient per garantir el subministrament d’aigua que necessita Catalunya.
S’imposa, doncs, l’adopció de noves tècniques en la gestió dels serveis del cicle de l’aigua, com ara la recerca, la implementació creixent de noves tecnologies i la digitalització dels diferents processos, entre altres.
- Un dels temes del Congrés és la detecció de fuites i la millora dels mètodes per identificar consums no enregistrats. Quines innovacions creu que poden ser més prometedores en aquest camp?
Convé, en primer lloc, establir una diferenciació clara entre les fuites i els consums no enregistrats. En les ciutats més importants el percentatge de fuites no acostuma a ser preocupant, com si ho és en localitats més petites, en les quals la manca de manteniment pot generar pèrdues superiors en alguns casos al 50% del consum.
Els procediments de detecció de les fuites i la seva reparació està prou desenvolupat tecnològicament i tindrà el tractament adient en la programació del VI Congrés de l’Aigua a Catalunya, que organitzat per la nostra Associació, tindrà lloc al Recinte Firal de la Ciutat de Vic els dies 18 i 19 de març de 2025.
- La taula rodona de la primera sessió tracta sobre els aprenentatges de l'últim episodi de sequera. Des del seu punt de vista, què hem après i quines estratègies han estat més efectives?
Segurament, l’aprenentatge més important que hem tingut respecte de l’actual episodi de sequera (perquè l’actual episodi de sequera no ha finalitzat) és que és molt més important preveure que actuar precipitadament per raons d’urgència.
Costa molt valorar positivament les actuacions de l’Administració hidràulica en la lluita contra la sequera, quan l’índex de compliment de les previsions del Pla de Gestió de la Demarcació Fluvial de Catalunya no ha superat el 50% des de la primera edició del Pla 2009-2015 ençà
- La segona sessió aborda la relació entre l'aigua, l'alimentació, l'energia i els ecosistemes. Creu que actualment Catalunya està ben posicionada per afrontar els reptes en aquest àmbit, o quines millores caldria implementar?
La gestió de l’aigua s’ha de contemplar des d’una perspectiva unitària, atesa la influència que té en molts àmbits de tot tipus de la nostra societat.
Sabem el que volem, tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el que cal, i potser la nova Administració hidràulica haurà de posar molt més èmfasi que l’anterior en la dotació de recursos econòmics per als serveis del cicle de l’aigua, tot i la dificultat que això pot representar en funció de la complicada situació política parlamentària.
- A la tercera sessió, es parlarà de la recuperació d’aqüífers i noves tendències en dessalinització. Com creu que aquestes noves fonts d'aigua poden ajudar a garantir la sostenibilitat del subministrament d'aigua a Catalunya?
El repte que s’ha plantejat el nou Govern de la Generalitat és dur a terme, abans del 2030, la transició hídrica, de forma que Catalunya pugui disposar de les infraestructures hidràuliques necessàries (dessalinització i reutilització d’aigua regenerada fonamentalment) que garanteixin que, en cas de fallida dels recursos hídrics convencionals, aquests recursos no convencionals aportin fins el 70% del consum.
- Finalment, Sr. Latorre, quin missatge principal li agradaria transmetre als assistents d'aquest Congrés i a la societat catalana en general sobre el futur de la gestió de l’aigua a Catalunya?
No ens podem deixar portar pel pessimisme. Efectivament, últimament s’han comès errades de gestió per part de l’anterior Administració hidràulica, que han pogut generar i de fet han generat a la ciutadania un sentiment de malfiança que cal revertir amb urgència. Dels errors també cal aprendre.
No m’agradaria finalitzar aquesta entrevista sense explicitar, un cop més, la necessitat de que Catalunya estigui interconnectada hidrològicament.
És un greu error considerar l’aigua com a un element d’adscripció territorial, i quan dic això no m’estic referint únicament a l’Aragó. Ara més que mai tots plegats hauríem de tenir en compta i aplicar-lo en conseqüència el principi de solidaritat hidrològica.
Si no som capaços de ser solidaris amb nosaltres mateixos, a quin tipus de país aspirem?
Més informació sobre el Congrés https://www.congresaiguacatalunya.com/