Els dies 21 i 22 de març se celebra el V Congrés de l’Aigua a Catalunya sota el títol “Adaptació de la gestió de l’aigua al nou entorn econòmic, social i tecnològic”. El programa d’aquesta edició s’ha estructurat al voltant de tres eixos: capteniment social i ambiental front el nou entorn; el nou entorn tecnològic; i l’adaptació econòmica a la gestió de l’aigua dins el nou entorn. Parlem amb Xavier Latorre, President de l’Associació Catalana d’Amics de l’Aigua que organitza el Congrés per saber els reptes que se’ns plantegen.
- Des de diferents organismes internacionals s’insta a baixar les emissions però sembla que no estem assumint bé les taques que se’ns demana dur a terme. Perquè costa tant baixar el ritme actual d’emissions?
Certament, hi ha molts interessos econòmics en joc que afecten fonamentalment a gran potències territorials i econòmiques, que estan posant molts pals a les rodes a les iniciatives globals. De totes maneres, tampoc nosaltres (i em refereixo a les administracions públiques, però també a la ciutadania) estem fent els deures.
- Com podem millorar i fer més sostenible la gestió dels recursos hídrics davant els reptes que planteja el canvi climàtic?
Fent-lo de forma resumida, el canvi climàtic ja ha comportat un increment de les temperatures i una disminució dels recursos hídrics convencionals, que ja estem patint. Això vol dir que tenim l’obligació, tots plegats, de ser molt curosos en els consums d’aigua, alhora que cal urgentment la recerca de recursos alternatius, com seran la reutilització de les aigües regenerades, la dessalinització i la interconnexió interconques. En totes elles els avenços tecnològics tindran molt a dir.
- A nivell energètic està clar que tenim un problema. Per posar-nos en context, quin percentatge de la producció elèctrica de Catalunya prové de fonts renovables? ens podria desglossar aquest percentatge entre les diferents fonts?
A hores d’ara, només el 27% de la generació d’electricitat a Catalunya prové de fonts hidroelèctriques, sempre que no entrem en períodes llargs de sequera. Els percentatges d’energia eòlica o fotovoltaica no tenen una gran rellevància, circumstància que sovint costa de creure, tenint en compte les circumstàncies climatològiques de l’Empordà o del Baix Ebre.
- Quina creu que hauria de ser l’aposta per part d’administracions i privats a nivell energètic?
A Catalunya tenim una Llei de Canvi Climàtic que recull tot el ventall de mesures per intentar minvar les conseqüències del canvi climàtic, però fins el moment el seu nivell de desenvolupament ha estat petit. Necessitem incrementar la consciència social vers el fenomen i necessitem també decisions polítiques que en aquests moments de feblesa governamental són difícils de prendre.
- I com es poden gestionar les sensibilitats ecologistes amb les necessitats energètiques del país?
Si no radicalitzem les posicions de partida, les mesures contra el canvi climàtic i les necessitats energètiques del país no han de ser incompatibles. Això sí, si cada cop que apareix una protesta ciutadana, la solució política és aparcar les mesures, aleshores la solució del problema es complica.
- A dia d’avui, la tecnologia ens pot resoldre reptes importants per aprofitar les aigües tractades? Quins?
Ja disposem de tecnologies per l’aprofitament de les aigües tractades per a determinats usos: un exemple significatiu és la utilització, mitjançant un tractament terciari de les aigües regenerades de l’estació depuradora d’aigües residuals de Vilaseca-Salou pel polígon petroquímic de Tarragona. El problema és doble: d’una banda, cal clarificar les característiques d’aquestes aigües per cadascuna de les utilitzacions i d’altra, s’ha de resoldre el problema del finançament.