La metròpoli de Barcelona augmentarà la recollida selectiva gràcies a un nou model de gestió de residus

La implantació d’un nou model metropolità de gestió de residus,  que s’ha començat a aplicar  des de gener del 2018, provocarà aquest any un repunt positiu en les rutines de reciclatge de la població metropolitana, segons les previsions  del Servei  de Gestió i Previsió de Residus de l’ AMB.

Un dels principals reptes de l’AMB en matèria de residus és augmentar els índexs de recollida selectiva, La fita a assolir és la directriu marcada per la Unió Europea, que demana arribar al 50% de residus reciclats l’any 2020.
El model fins ara vigent, basat majoritàriament en la participació voluntària en la recollida selectiva a través dels contenidors al carrer, ha tocat sostre – tal com posen de relleu les dades del 2017 - i cal complementar-lo amb sistemes d’individualització i incentiu de la recollida.
 

El canvi ha començat

La tendència d’estancament ja ha començat a canviar en diversos punts de l’àrea metropolitana, gràcies als canvis promoguts per l’AMB en les polítiques de recollida selectiva, i a l’esforç dels municipis per adoptar nous sistemes de recollida.

Actualment, hi ha 6 municipis metropolitans que ja compleixen els objectius europeus de 2020: Begues, Castellbisbal, El Papiol, Sant Just Desvern, Tiana i Torrelles de Llobregat.

N’hi ha 6 més que s’hi estan aproximant, amb percentatges de recollida selectiva que superen el 40%: Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà i Sant Cugat del Vallès.

Eloi Badia, vicepresident de Medi Ambient de l’AMB, valora molt positivament aquest canvi de tendència: “Encara queda molt camí per recórrer, especialment en els municipis grans i mitjans, però l’experiència ens està demostrant que amb canvis en la recollida i voluntat política es poden assolir els objectius”. Badia també es mostra convençut que aquest 2018 serà un punt d’inflexió aquest mateix any: “Aquest 2018 veurem un salt important en les dades totals de recollida; els projectes que hem finançat i s’han posat en marxa en els diferents municipis començaran a donar resultats mesurables”.
 

Èxit de les convocatòries d’ajuts

Amb l’aposta metropolitana per un canvi de model de recollida als municipis: 21 ajuntaments s’han acollit a les subvencions entregades entre el 2017 i el 2018, i han presentat projectes per millorar els nivells de recollida selectiva.
El paquet d’ajuts que es va llançar, per valor de 4 milions d’euros, ha resultat en una vintena de projectes de millora de la recollida selectiva:

• projectes nous de recollida porta a porta domèstica.
• projectes d’implantació o ampliació de la recollida comercial.
• projectes que aprofundeixen en l’aplicació de tecnologies smart en la recollida, incloent alguns projectes d’obertura del contenidor amb targeta

Entre les mesures que l’AMB ha posat en marxa també hi ha la mesura de modificar la fiscalitat sobre el tractament de residus (TMTR), per incentivar que municipis i ciutadania  millorin la recollida selectiva. D’aquesta manera, els municipis que augmentin els nivells de recollida selectiva veuran reduïda el cost del tractament dels seus residus.

Eloi Badia també ha destacat que, més enllà d’aquestes millores en marxa, són necessaris acords de país per desbloquejar la situació i assolir els objectius europeus de reciclar, el 2025, un 55% dels residus. Segons el vicepresident, “cal una nova llei de prevenció de residus que promogui canvis importants pel que fa a la producció i el consum. De la mateixa manera, són necessaris nous sistemes de responsabilitat del productor, especialment pel que fa als sectors del tèxtil i els mobles, ja que es  recuperen molt pocs residus d’aquest tipus, i alhora ocasionen costos molt importants de recollida i tractament”.
 

Amb el model actual, el 2017 ha augment un 2%  la generació de residus a l’ AMB

L’any 2017 es van generar, en tot el territori metropolità, 1,45 milions de tones de residus municipals. Aquesta xifra suposa un increment de gairebé el 2% respecte el 2016, lleugerament per sobre de la mitjana catalana.

Malgrat aquest augment, la generació de residus per habitant de l’àrea metropolitana se situa en 1,22 kg/hab/dia, o 456 kg cada any, un 10% menys que la mitjana catalana, d’ 1,36 kg/hab/dia, i també per sota de l’europea.

Aquesta xifra, tot i haver augmentat lleugerament respecte el 2016 (es produeixen 6 kg més de residus per habitant i any), queda lluny del registre de 533 kg/hab/any de fa una dècada, l’any 2007, el que suposa una reducció de 77 kg/hab/any en aquest període.

Actualment, a la Barcelona metropolitana, la recollida selectiva se situa en el 33,71%, cinc punts per sota de la mitjana catalana i encara lluny dels objectius europeus. Durant l’últim any, la recollida ha augmentat molt lleugerament (0,63%), però els residus barrejats i mal dipositats al contenidor de resta també ho han fet (un 1,51%).

En xifres absolutes, el 2017 a l’àrea metropolitana s’han recollit selectivament 486.664 tones de residus, 12.000 tones més que l’any anterior. Les fraccions que han incrementat més la seva recollida selectiva són els envasos lleugers (contenidor groc), envasos de vidre (contenidor verd) i voluminosos (principalment mobles).

El vidre i els envasos incrementen la seva recollida un 4-5% per càpita i els voluminosos un 2%. La raó d’aquests augments no és degut a un canvi de comportament de la població en la recollida selectiva sinó per un increment de la renda i un efecte d’arrossegament derivat, en el primer cas, de l’increment en el consum de productes envasats i, en el segon cas, de l’increment de les vendes d’habitatge i per la renovació de mobles que havien deixat de comprar-se durant els anys més àlgid de la crisi econòmica.

 

 

tornar al llistat de notícies

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto
Top