Les plataformes ciutadanes assetgen els projectes de plantes d'electricitat amb biomassa forestal

Torna el no, tot i que a Catalunya les protestes contra infraestructures i instal·lacions mai han desaparegut del tot. A Catalunya, el 60% de l'energia elèctrica és d'origen nuclear. Els recursos energètics autòctons són escassíssims, però bona part dels projectes d'energies renovables ensopeguen amb les plataformes ciutadanes.

Les fonts renovables pateixen moltes vegades un via crucis a Catalunya. L'últim exemple és l'oposició despertada per la primera plataforma eòlica marina experimental, impulsada per l'Institut de Recerca de Catalunya enfront de l'Ametlla de Mar. El projecte de la plataforma eòlica marina resumeix la greu situació que pot provocar el rebuig popular a una instal·lació rellevant. Es tracta d'una iniciativa de desenvolupament tecnològic i innovació que podria permetre a Catalunya ser pionera en el desenvolupament eòlic en aigües profundes, on els vents són un recurs net i constant. En aquest cas, al capdavant de l'oposició s'ha posat una nova plataforma en aliança amb el mateix Ajuntament de l'Ametlla. El resultat és que un alcalde de CiU s'oposa a un dels projectes estrella de l'actual govern autonòmic de CiU.

I ara les protestes es dirigeixen a combatre les centrals que utilitzen llenya i restes forestals per produir electricitat i calor (cogeneració amb biomassa forestal). El 59% del territori de Catalunya és zona forestal. Els aprofitaments silvícoles són escassos, però aquestes centrals són combatudes amb bel·ligerància. Múltiples i variades raons expliquen l'oposició.

Els projectes de plantes de cogeneració elèctrica amb biomassa forestal ensopeguen amb oposició al municipi de la Garriga (Vallès Oriental) o La Poal (Pla d'Urgell), mentre tira endavant el projecte de Cassà, des d'on s'envien ara estella a Itàlia. El rebuig a què es desfiguri el paisatge, temors als impactes ambientals o en la salut i el sentiment que es transforma la identitat del territori poden ser algunes de les causes.

Les protestes galvanitzen certs estats de malestar popular i reforcen els greuges territorials, mentre que alguns projectes passen a simbolitzar de cop el deteriorament ambiental global.
 

Pors i desqualificació sorollosa

Nombrosos experts relacionen les protestes amb el fet que Catalunya és un país molt dens, amb àrees geogràfiques habitades molt localitzades i on les activitats s'han de situar prop de les urbanes, la població tem les molèsties.

Segons l'ecòleg Ramon Folch, Catalunya viu immersa en el fenomen "nimby" (sigles de l'expressió anglesa traduïda com "no al meu pati del darrere"), en el qual aprecia comportaments molt egoistes. Per Folch, el debat no hauria de girar al voltant de si es col•loca una instal•lació "aquí o allà", sinó en garantir que es faci bé.

Folch precisa que les protestes són legítimes en un Estat de dret, però demana rigor. "Dos o més i formen una plataforma. Qualsevol projecte resultat de mesos de treball honest de tècnics i experts no és res davant la desqualificació sorollosa de qualsevol plataforma improvisada". Segons la seva opinió, les administracions haurien d'escoltar les queixes per espantar els temors, mentre que massa vegades opten per un apaivagament contemporitzador. Segons la seva opinió, a la "frivolitat d'algunes plataformes" s'uneix "la pusil·lanimitat de determinats poders públics", el que comporta la "tirania dels cridaners".
 

"No aturar el país"

Assumpta Farran, directora general de Qualitat Ambiental, creu alguna cosa "lògic" que s'alberguin inquietuds quan es parla de centrals de producció elèctrica a prop de casa o que es demani informació sobre emissions que surten per xemeneies de 40 metres. "No obstant això, això no pot donar lloc a que una minoria digui mentides, o a posar en dubte l'acció de l'Administració i, en definitiva, aturar el país", assenyala.

"Les plantes de biomassa forestal ens ajuden a millorar la gestió forestal, que està deixada de la mà de Déu a Catalunya, i, a més, eviten les despeses en la prevenció i la lluita contra els incendis, perquè al bosc és millor prevenir que curar ", afegeix Jaume Morron, responsable de dialectes, empresa dedicada a la divulgació de les energies renovables. Morron reclama una actitud més proactiva per part de les empreses i administracions per informar d'aquests projectes.

"Només veiem bé les plantes de biomassa de petita escala, perquè estem a favor de l'energia distribuïda. A més, s'ha de triar bé la ubicació i assegurar que tinguin una alta eficiència energètica", diu Mercè Girona, del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius.
 

Posició de Greenpeace

Mentrestant, Greenpeace considera que les plantes de producció elèctrica amb biomassa (estelles, llenya i restes vegetals) mereixen tot el suport d'aquesta organització."Recolzem aquestes plantes. Són indubtables són avantatges. Però es tracta que l'extracció forestal sigui acurada, i es garanteixi la capacitat de reposició en el bosc", diu José Luis García, expert d'energia d'aquesta organització.

Greenpeace accepta aquest aprofitament de la biomassa, però el que no veu acceptable és que es cremin residus tòxics o productes amb substàncies clorades que poden donar lloc a contaminació. "En canvi, la combustió d'aquestes restes vegetals no ha de donar més problemes si no va acompanyada d'altres productes afegits i si es respecten els límits d'emissions", diu José Luis García."Però el que és important és que no hi hagi una barreja de la biomassa amb altres coses".

Aquesta organització prefereix a més que es doni un aprofitament en plantes de cogeneració, perquè es pugui utilitzar la calor.
 

Llicències sota control

La directora general de Qualitat Ambiental intenta espantar la preocupació d'algunes plataformes ciutadana que han expressat la seva por que en aquestes centrals de biomassa no només s'utilitzin restes forestals, sinó que també s'incinerin tot tipus de deixalles. Assumpta Farran aclareix que els límits sobre emissions contaminants que regeixen per a les plantes de biomassa "no tenen res a veure" amb els que tenen les incineradores, que "són extremadament més exigents". Farran aclareix que si el promotor d'una central de biomassa vol fer un canvi d'activitat i usar un altre combustible, ho ha de sol·licitar. "De cap manera ho pot fer directament, ja que això suposaria una infracció", diu. En aquest cas, l'administració ambiental ha d'autoritzar el canvi de combustible i és la responsable de "exigir el compliment" de la llei d'incineració de residus.
 

Millorar la informació i la formació

Maite Macià, directora de l'Institut Català d'Energia sosté "que hi hagi oposició social a aquests projectes no és agradable, però cal mirar d'on procedeix aquesta oposició. De vegades són problemes urbanístics i de vegades queixes mediambientals. L'important és aconseguir que, al  final, s'aconsegueixin infraestructures idònies. Superats aquests obstacles, és quan s'obté l'autorització d'energia ", diu" És bàsic donar bona informació sobre el que signifiquen els projectes de plantes de biomassa, i donar formació a la gent. S'ha de formar sobre la tecnologia que sigui empra, sobre els seus impactes i sobre la tramitació necessària. I la transparència és fonamental. La informació seguretat i tranquil·litat. I aquest camí hem de treballar tot, incloses les administracions i els promotors ".
 

Sector necessari

Joan Rovira, secretari general del Consorci Forestal de Catalunya, assenyala que les plantes de biomassa forestal han acumulat una gran experiència en països com Àustria i els països nòrdics, on estan molt perfeccionats els sistemes de control d'emissions. Rovira insisteix que es tracta d'utilitzar com a combustibles productes naturals com són les restes vegetals. El gran avantatge més és que les emissions de CO2 generades no computen en els inventaris de gasos hivernacle, perquè no són combustibles fòssils (sinó que correspon a CO2 corresponent al cicle del carboni en l'atmosfera). Els promotors d'aquests projectes esperen ara més que el Govern es mostri sensible i inclogui excepcions per al desenvolupament d'aquesta font d'energia, després que el Ministeri d'Indústria decretés la paralització de les ajudes a les energies renovables. Sense una compensació en la retribució, els projectes difícilment poden tirar endavant, admet Rovira.

Diversos sectors del món forestal es mostres molt preocupats pel "cop de destral" que ha donat el Govern a les fonts renovables, i lamenten la inseguretat jurídica en què queden també els projectes de biomassa, els èxits estan molt lluny de les metes del pla de foment de les energies renovables aprovat al seu dia.

El temor és que les injustificades protestes s'estenguin a projectes que persegueixen aprofitar l'electricitat utilitzant cultius energètics (és a dir, plantes o arbres útils pels seus avantatges energètics). "Hi ha massa desinformació sobre una tecnologia que fa anys que ha demostrat que les coses es poden fer bé", diu Rovira.


Font: La Vanguardia
 

tornar al llistat de notícies

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto
Top