El Comitè Tècnic de la Xarxa Espanyola de Ciutats Intel·ligents (RECI) va celebrar el passat dijous la seva IX reunió en el marc del Fòrum Greencities & Sostenibilitat de Màlaga. En ella, representants dels 65 municipis que actualment integren la Xarxa han presentat les actuacions dutes a terme pels seus cinc grups de treball en els últims mesos i han marcat les noves línies estratègiques a seguir per tal d'avançar cap a la gestió intel•ligent de les ciutats d'una forma coordinada, consensuada i col·laborativa.
L'alcalde de Màlaga, Francisco de la Torre, ha posat èmfasi en la importància que totes les accions que es duguin a terme amb l'objectiu de convertir-se en ciutats intel•ligents "no només es facin per als ciutadans, sinó també amb els ciutadans". En aquest sentit, ha posat com a exemple el projecte Zem2All per a la normalització del vehicle elèctric a Màlaga, que compta amb la participació d'un nodrit grup de ciutadans compromesos amb la sostenibilitat i el medi ambient.
Per la seva banda, José Antonio Teixeira, coordinador del Comitè Tècnic de RECI, ha agraït la implicació del personal tècnic dels ajuntaments membres de la Xarxa, "l'aportació resulta clau per a la posada en comú de les experiències, les eines d'utilitat i la documentació rellevant de cada ciutat, el que afavoreix l'aprofitament dels recursos i la identificació d'estàndards i paràmetres comuns que permeten optimitzar la gestió municipal i millorar el servei al ciutadà".
Avenços per sectors
Els grups de treball de RECI estan formats per professionals dels diferents ajuntaments que mantenen una activitat i un contacte permanent mitjançant reunions virtuals a través de videoconferència, el que es tradueix en importants estalvis de temps i de costos. Les principals novetats de les actuacions presentades en el IX Comitè Tècnic són:
El grup d'Innovació social continua treballant en l'elaboració d'un Model de Presència a Internet i Xarxes Socials per a les administracions locals, impulsat per la Corunya, que recull exemples, bones pràctiques i una relació d'eines tecnològiques per a l'escolta activa d'aquests nous canals . També s'han presentat experiències relacionades amb la transparència i l'open data de ciutats com Sevilla o Saragossa, així com el Codi de Bon Govern elaborat per la FEMP, que ha proposat la creació d'una xarxa de ciutats per la transparència i participació ciutadana. En l'àmbit de les smart destinations, impulsat des de Palma de Mallorca, s'estan estudiant experiències d'èxit de diferents ciutats, els models de col·laboració público-privada per a la promoció de la destinació, així com nous models de negoci i serveis basats en tecnologies per al abans, durant i després del viatge.
En el grup d'Energia s'han analitzat diverses actuacions sobre eficiència energètica en l'enllumenat públic, com el Pla Director d'Enllumenat de Segòvia o la substitució per làmpades LED d'Àvila. S'ha compartit l'experiència de Màlaga amb la seva Plataforma integrada de Telegestió Municipal per monitoritzar tot l'enllumenat, els edificis municipals i les instal·lacions fotovoltaiques. S'han estudiat els casos de Mèrida i Arganda del Rei en matèria de contractes de serveis energètics (ESES), que estan reportant notables estalvis. Múrcia s'ha ofert per assessorar altres municipis sobre com dissenyar o rehabilitar edificis de consum energètic gairebé nul. Finalment, s'ha informat de l'existència de Fons FEDER i d'altres ajuts i programes, com l'Horitzó 2020, als quals es poden acollir les ciutats en matèria d'eficiència energètica.
En el grup de Medi Ambient, infraestructures i habitabilitat s'han compartit experiències com l'ordenança d'usos i estalvi d'aigua de Sabadell o el Projecte CAT-MED sobre models urbans sostenibles de València. De Màlaga s'han proposat noves línies de treball sobre sensorització de contaminació ambiental i acústica. S'han establert quatre subgrups per poder tractar els temes més específicament: Zones verdes i cicle d'aigua, que està treballant en un model d'ordenança sobre gestió de reg i estalvi d'aigua; Indicadors urbans, que tracta de definir un sistema comú d'indicadors urbans per poder estudiar l'evolució de la ciutat; Gestió de residus, que ha presentat el Projecte de Servei d'escombraries de Santander; Infraestructures CTN 178 AENOR, que ha realitzat importants aportacions a la normalització de les smart cities a les àrees de medi ambient. Així mateix, s'ha proposat la creació de dos nous subgrups per treballar en la Mesura de paràmetres ambientals i les Smart Grids.
El grup de Mobilitat urbana continua treballant en tot el relatiu al vehicle elèctric. Així mateix, proposa treballar en els Planificadors de desplaçament multimodals i informació en temps real per a tots els tipus de transport d'una ciutat; en la creació d'una plataforma de dades obertes de mobilitat de caràcter nacional; en els sistemes intel·ligents de transport a la logística urbana, que permeten la coordinació i gestió integral dels serveis urbans i els centres de comandament; en la semàntica de la mobilitat, per facilitar l'intercanvi de dades i la creació de valor sobre els mateixos; en l'ús del Big Data per a la planificació i la gestió de la mobilitat; en la gestió intel·ligent dels aparcaments o en la unificació de tots els sistemes d'identificació i pagament en transport, aparcament, etc., en una única targeta ciutadana, entre d'altres aspectes.
Finalment, dins del grup de Govern, economia i negocis es continua amb la posada en comú de documents relatius a la contractació pública i l'anàlisi de la normativa aplicable a la reutilització de la informació del sector públic. S'està treballant en la semàntica de les ciutats intel·ligents, en consensuar com han de ser les operacions i funcions dels serveis integrats en la interfície de programació d'aplicacions (API) d'una ciutat, el lèxic utilitzat per aquests serveis, etc. Així mateix, es proposen altres actuacions com identificar els objectius de l'Agenda Digital en què les administracions locals tenen competència directa o avançar cap a l'administració 100% sense papers.