Com a cloenda dels actes que s'han dut a terme durant l'any 2023 en motiu dels 40 anys de
SODECA, l’empresa fabricant de ventiladors i extractors va convidar el passat dijous a empresaris i treballadors a escoltar al prestigiós economista, catedràtic i professor, Xavier Sala-i-Martín.
Sala-i-Martín va fer una ponència molt didàctica parlant: de la fi de la inflació; dels alts tipus d’interès que segons ell es resistiran a baixar per l’alt grau d’endeutament dels estats i, en el cas específic d’Espanya, pel gran poder que tenen les entitats bancàries; i del nivell actual d’intervencionisme dels governs. També es va mostrar especialment preocupat pel rumb que agafarà Xina, ja que al 2008 amb la crisi immobiliària d’Europa i USA, el gegant asiàtic va veure que no podia confiar amb la demanda externa i va decidir generar demanada interna, invertint en fer fàbriques i potenciant el consum local. Tot i que això últim no ho han aconseguit, amb la qual cosa es pot generar una bombolla d’excés de capacitat. Si això generarà un aterratge forçós o suau encara és una incògnita, afirmava.
A Catalunya “estem perdent una oportunitat d’or”
Aquest era un advertiment que Sala-i-Martín feia als empresaris. Segons l’economista, després de la pandèmia i a causa del trencament de les cadenes de subministrament, es va veure que el sistema era massa fràgil i que calia fer una desglobalització. Existia una gran oportunitat per a zones industrials com Catalunya, però la realitat és que aquesta deslocalització de Xina s’ha traslladat només a països com l’Índia o Vietnam.
“Què hem fet malament?” es preguntava Sala-i-Martín. Segons ell, els motius són les regulacions prohibitives dels nostres governs; els impostos elevats; la mà d’obra insuficient i que estem quedant enrere en educació, faltant molts treballadors qualificats.
Com afrontar el gran repte tecnològic
Pel professor, el gran repte que tenim al davant actualment és el tecnològic. En aquest aspecte es va mostrar molt positiu, afirmant que
“la IA no ens prendrà la feina, però sí ens la prendrà l’humà que la sàpiga utilitzar”.
Les seves recomanacions van ser:
“primerament abraçar el canvi i automatitzar totes les tasques avorrides”, al·legant que calia entendre que la inacció és l’enemic.
“En segon terme, anar amb precaució, perquè la intel·ligència artificial no és intel·ligent, és només un seguit de dades, patrons i prediccions i que a vegades les dades poden ser incomplertes, els patrons poden ser fràgils i es poden generar males prediccions. Per tant, no ens podem relaxar pensant que la màquina no falla. I en darrer terme, hem de saber quines conseqüències tindrà tot això en el nostre sistema democràtic perquè els humans radicalitzats són més predictibles i per tant ens estant radicalitzant per poder fer millors prediccions”.
Finalment, Sala-i-Martín va mostrar-se crític amb les administracions catalanes i espanyoles que, segons ell, no parlen d’aquest tema i no sabem quines propostes tenen al respecte. En qualsevol cas, Europa ha perdut la carrera i la lideren Estats Units, on les empreses que recullen dades en són els propietaris. I Xina, on les dades són recollides pel Govern i les transmet a totes les empreses xineses, amb la qual cosa aquestes empreses disposen de més dades que ningú. A Europa mentrestant, es treballa amb Identitats Digitals Sobiranes, un sistema que aspira a fer-nos els amos de tota la nostra informació, sense intermediaris, no només per poder tenir accés a la nostra pròpia informació quan la necessitem, sinó també triar a qui donar accés i qui pot monetitzar aquesta informació.
