El 75% dels municipis catalans no disposa de pla d'accessibilitat o de mobilitat reduïda. Només el 50% el tenen a la província de Barcelona. Una realitat que ha detectat la Generalitat de Catalunya i davant la qual està ultimant una llei d'accessibilitat que obligui a promoure normatives en menys de tres anys a aquells municipis sense pla d'accessibilitat.
En una posició diametralment oposada es troben les principals ciutats del Vallès Occidental, en general, i Terrassa, en particular, i és que la ciutat egarenca s'ha caracteritzat durant els últims temps per un intens treball en favor de l'accessibilitat per als ciutadans amb mobilitat reduïda. De fet, fa uns mesos Terrassa va ser distingida amb una menció especial en el Premi Ciutat Europea Accessible 2012. Un exemple d'aquesta tasca són els vuit passos per a persones amb mobilitat reduïda habilitats per l'Ajuntament de Terrassa durant aquest mateix mes d'agost.
Mentrestant, altres ciutats del Vallès Occidental com Sabadell, Sant Cugat, Rubí o Cerdanyola li van al darrere amb els seus propis plans d'accessibilitat.
La Conselleria de Benestar Social i Família està preparant el text per a una llei que reverteixi la manca de plans d'accessibilitat que impera en un bon grapat de municipis catalans-el 75% de les poblacions de tot Catalunya i el 50% de la província de Barcelona -. L'avantprojecte en què treballa la Generalitat obligaria a aquests municipis sense pla a normativitzar aquest àmbit abans de tres anys. Aquests plans, a més, s'haurien de revisar cada sis anys.
L’ accessibilitat al Vallès Occidental
¿Quina realitat legislativa tenen les ciutats del Vallès Occidental en matèria d'accessibilitat i mobilitat reduïda? En les poblacions amb més de 50.000 habitants, el 80% de les vies públiques gaudeixen d'almenys un nivell acceptable d'accessibilitat. És el cas de Terrassa, Sabadell, Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola.
Tanmateix, per sobre de tots destaca el cas de Terrassa. El municipi egarenc té un Pla d'Accessibilitat de Terrassa des del 2002, un dels pioners de l'estat espanyol. Des de llavors, ha intensificat el seu treball en l'àmbit de l'accessibilitat i la mobilitat reduïda i per exemple, ja compta amb 7.000 passos d'accessibilitat a la ciutat. Els últims han arribat aquest mateix mes d'agost, durant el qual el consistori egarenc ha habilitat vuit passos més per a persones amb mobilitat reduïda. Tot això ha portat a Terrassa a ser considerada una de les ciutats més accessibles d'Europa. Almenys això es desprèn de la menció especial que va rebre la població vallesana en el Premi Ciutat Europea Accessible 2012. Terrassa va ser premiada com una de les vuit ciutats europees més accessibles per la Unió Europea, que va argumentar la seva decisió "per l'entorn urbanístic i els espais públics, pels seus esforços sostinguts en facilitar l'accés als llocs històrics i per eliminar barreres arquitectòniques en edificis i habitatges, parcs, carrers, places i monuments, inclosa la instal·lació d'ascensors, rampes i ponts ". De fet, diferents entitats de persones amb discapacitat com Dismifísics col·laboren amb l'ens públic per millorar la mobilitat a Terrassa i l'alcalde del municipi, Pere Navarro, va declarar en el seu moment que "l'accessibilitat és una marca de la ciutat, una marca que té una dimensió humana ".
L'altra cocapital del Vallès Occidental, Sabadell, compta amb un pla d'accessibilitat més recent, aprovat l'octubre de l'any 2010. L'Ajuntament de Sabadell integra la seva normativa en matèria d'accessibilitat i mobilitat reduïda dins el pla general de mobilitat urbana. Aquest inclou un apartat en el qual fa referència al Pla d'Accessibilitat Municipal i l'Estudi de les Barreres Arquitectòniques i Urbanístiques de la ciutat de Sabadell de 2005. La tasca de Sabadell en aquest sentit també és notable i encara que sense aconseguir el reconeixement de Terrassa, el 2010 va ser una de les tretze finalistes que va optar a ser representant espanyola per al Premi Ciutat Europea Accessible.
Sant Cugat del Vallès, Rubí i Cerdanyola del Vallès per la seva banda, també tenen els seus propis plans d'accessibilitat encara que es tracti de normatives amb tints propis i diferencials. La més longeva és la de Rubí, ja que disposa d'un Pla d'Accessibilitat de Rubí des del mes de juliol de l'any 2000. Actualment, Rubí està fent un estudi per elaborar un nou pla de mobilitat urbana que incorporarà apunts sobre l'accessibilitat, encara que el pla d'accessibilitat de l'any 2000 seguirà vigent. Per la seva banda, Cerdanyola va aprovar el seu Pla d'Accessibilitat Municipal el 2008, mentre que el més modern és el de Sant Cugat, que l'octubre del 2011, fa menys d'un any, va aprovar l'Ordenança Municipal d'Accessibilitat en els edificis i en els espais Urbans per donar resposta a les peticions concretes dels representants de les persones amb discapacitat física.
En resum, les ciutats amb més habitants del Vallès Occidental ofereixen ja actualment un variat cartell de plans d'accessibilitat amb les seves pròpies particularitats, tot i que el treball en l'àmbit de la mobilitat reduïda no es pot aturar, com es reconeix des de les administracions.
Font: La Vanguardia