L’AMB construeix els primers quatre equipaments públics fets amb estructura de fusta dins del territori metropolità després de l’experiència exitosa de l’edifici PISA de Cornellà de Llobregat, una promoció d’habitatge amb protecció oficial que ha guanyat diferents premis d’arquitectura.
Els quatre equipaments són l’Arxiu Municipal de Ripollet, l’escola bressol El Viver de Montcada i Reixac, la llar d’infants El Petit Mamut de Sant Vicenç dels Horts i l’ampliació de l’institut de Tiana.
L’Arxiu Municipal de Ripollet s’acabarà previsiblement a la tardor, l’institut de Tiana està quasi finalitzat, la llar d’infants es troba en procés d’execució i l’escola bressol està en fase de projecte.
Els principals avantatges i beneficis de la construcció amb fusta que compleixen aquests quatre edificis són els següents:
• Innovació. La construcció amb estructura de fusta consisteix en un sistema constructiu prefabricat que suposa un major control de l’obra i una optimització del temps d’execució.
• Descarbonització. La incorporació de materials reciclats i reciclables (com la fusta) comporta una reducció de la petjada de carboni durant les obres d’execució. A més, la fusta té capacitats per a emmagatzemar CO₂.
• Sostenibilitat. Els edificis redueixen la petjada ecològica i minimitzen les emissions de CO2.
• Regulació tèrmica. La fusta com a material té un “efecte albedo” més elevat que altres materials: té molta capacitat de reflectir la radiació solar i, per tant, no acumula tanta calor com un edifici de formigó.
• Impuls al producte nacional o de km 0. La majoria de la fusta emprada prové de boscos espanyols. D’aquesta manera, l’AMB afavoreix el mercat nacional i alhora minimitza la petjada de carboni en el procés de transport.
El cicle metropolità de la fusta: des de la planificació fins a la construcció
L’AMB està apostant per una gestió integral del cicle de la fusta amb l’objectiu de millorar la gestió dels boscos, reactivar l’economia del sector, impulsar la construcció d’edificis sostenibles i l’aprofitament de la fusta dels arbres. Aquestes fites coincideixen amb el reconeixement europeu de la metròpolis de Barcelona com a Ciutat Europea del Bosc 2022, un certamen del European Forest Institute (EFI) que avala la gestió metropolitana dels espais naturals.
Els projectes metropolitans més importants dins la gestió de la fusta són els següents:
• En relació amb el planejament urbanístic, el Pla Especial de Collserola (PEPNat) incorpora i admet la gestió forestal com a estratègia fonamental per millorar la salut dels boscos i reduir el risc d’incendis forestals.
• En l’àmbit de les polítiques d’habitatge, l’IMPSOL ha construït l’edifici PISA: una promoció amb estructura de fusta a Cornellà de Llobregat que ha guanyat diferents premis, el més recent dels quals el Premi d’Arquitectura Espanyola, atorgat la setmana passada pel Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España (CSCAE).
• Construcció de calderes de biomassa. Es tracta de cinc instal·lacions a Pallejà, Corbera de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Torrelles de Llobregat, que subministren energia a partir de la fusta de les de les muntanyes del Baix.
• Dins del disseny i la gestió integral dels parcs i platges, l’AMB té en compte la fusta en la implementació d’equipaments, en el manteniment rutinari i en les activitats de promoció i conservació. Jordi Bordanove, coordinador de promoció i conservació d’espai públic de l’AMB, diu que “la fusta és un material essencial a l’espai públic”. Jona Garcia, arquitecte d’espai públic de l’AMB, afirma que “la fusta és un element molt més amable i harmònic, amb una major integració paisatgística”.
Bona part del mobiliari que s’instal·la és de fusta (taules, cadires, baranes), així com els mòduls exteriors de les Naturaules i l’aula d’educació ambiental Isabel Muñoz de Can Zam.
A més, s’aprofita l’arbrat caigut durant els temporals per construir refugis de biodiversitat o per fer encoixinat, un compost beneficiós per als espais verds. A les platges, l’AMB recull el troncs arrossegats per les corrents marines i els col·loca als espais dunars, que serveixen per potenciar la biodiversitat.