En una anterior entrevista havíem parlat del “BCN Open Challenge”, un sistema de compra-pública innovadora(CPI) iniciat per l’Ajuntament de Barcelona que promou la innovació en el sistema de contractació de les administracions públiques de manera que afavoreix l’emprenedoria i la innovació empresarial amb l’objectiu de millorar els serveis públics oferts als ciutadans. La CPI s’aborda des del punt de vista del gestor públic que treu a licitació els contractes basats en reptes municipals i per altra banda les persones o empreses que competeixen en les licitacions presenten ofertes innovadores que resolguin els reptes plantejats. Tot i que se’n parla força a nivell europeu i global, trobem poquíssimes iniciatives reals de compra pública innovadora impulsades per les administracions, per això passats uns quants mesos d’aquesta iniciativa tant prometedora i pionera engegada per l’Ajuntament de Barcelona, volem aprofundir en els resultats obtinguts a dia d’avui.
Un resum del BCN Open Challenge amb xifres:
• 1 call internacional
• 6 reptes
• 1 M €
• 5 àrees municipals
• 11 mesos
• +20 membres del tribunal/jurat
• 117 propostes rebudes
• 28 finalistes
• 6 contractes firmats è 6 nous serveis innovadors a la nostra ciutat
-Per posar-nos en situació, quins eren els reptes que es plantejava l’Ajuntament de Barcelona en aquest procés de CPI?
En referència als reptes, cal dir que provenen de diverses àrees municipals i responen a diferents necessitats. Tot i que aquest projecte es va liderar des de la vessant de promoció econòmica, des de Barcelona Activa i BS:M, es va comptar des d’un principi amb la complicitat de tota l’organització municipal. Després d’un procés de crida i filtre, es van triar reptes en àrees claus per a la ciutat però de temàtiques molt diverses, que van des de qüestions socials o culturals passant per la dinamització dels barris o la mobilitat:
• Repte 1 -Minimitzar els robatoris de bicicletes a la ciutat
Aparcament segur de bicicletes. Instal·lació i posta en marxa d’un sistema d’aparcament segur que minimitzi els robatoris de bicicletes a Barcelona, incloent el lliurament (subministrament) dels elements infraestructurals necessaris per gestionar el sistema.
• Repte 2 -Impuls dels sistemes de suport per reduir l'aïllament social
Reducció de l’aïllament social. Servei de disseny, desenvolupament, configuració, proves, manteniment preventiu, evolutiu i correctiu i gestió de continguts d’una plataforma tecnològica que permeti reduir l’aïllament social
• Repte 3 -Monitoratge dels fluxos dels vianants a la ciutat
Seguiment dels fluxos de vianants a la ciutat. Servei de monitoratge dels fluxos de vianants en diferents punts d’elevada concentració de persones a Barcelona
• Repte 4- Eines per a la digitalització dels fons de museus i arxius
Preservació dels arxius i fons documentals de la ciutat. Realització d’un servei de digitalització d’una part de l’arxiu de llibres, manuscrits, fotografies que constitueixen els fons documentals dels museus i arxius patrimonials de Barcelona, per tal de poder preservar-los i afavorir-ne llur difusió
• Repte 5- Sistema automàtic de detecció i alertes sobre calçades en mal estat
Detecció automàtica de calçades en mal estat. Servei de recollida de dades, monitoratge, tractament, emmagatzematge i consulta mitjançant el disseny, desenvolupament, configuració, proves, manteniment preventiu, evolutiu i correctiu i gestió de continguts d’una plataforma tecnològica que permeti detectar i avaluar la calçada en mal estat
• Repte 6- Incentivar el comerç local mitjançant la tecnologia
Incentivar el comerç local. Servei de disseny, desenvolupament, i manteniment integral d'una plataforma tecnològica que incorpori una app bidireccional comerç-client, així com la captació, implementació, seguiment i coordinació de la solució proposada en el comerç per tal d'incrementar les vendes
Recordem que l’objectiu de BCN Open Challenge és utilitzar els recursos públics per fomentar la innovació i oferir millors serveis als ciutadans, però sense recórrer a subvencions o ajuts, sinó utilitzant una potent eina de la qual disposen totes les administracions: la seva capacitat de compra. Actualment a Europa la compra pública representa més d’un 19% del PIB (European Commision 2011, Public Procurement Indicators 2010), fet que la situa com un instrument decisiu per fomentar aspectes socials, de sostenibilitat, d’innovació, etc.
- Quantes empreses es van presentar?
Donat que la crida va estar oberta un període relativament curt, al voltant d’un mes, estem molt satisfets de l’ acollida entre professionals i empreses. Es van rebre moltes peticions d’informació i finalment van passar a la fase de valoració 117 propostes de solució repartides de la següent manera:
• Lot 1: 23 ofertes - Minimitzar els robatoris de bicicletes a la ciutat
• Lot 2: 17 ofertes - Impuls dels sistemes de suport per reduir l’aïllament social
• Lot 3: 13 ofertes - Monitoratge dels fluxos de vianants a la ciutat
• Lot 4: 6 ofertes - Eines per a la digitalització dels fons de museus i arxius
• Lot 5: 10 ofertes - Sistema automàtic de detecció i alertes sobre calçades en mal estat
• Lot 6: 48 ofertes - Incentivar el comerç local mitjançant la tecnologia
- Quines empreses s’han seleccionat i què ha proposat cadascuna?
El BCN Open Challenge fa que el propi Ajuntament esdevingui client i comprador de solucions innovadores, per primera vegada tancant el cercle dels ‘urban labs’ i sumant el finançament i el vector de compromís de contractació pública al programa de resolució de reptes. Però el BCN Open Challenge també va néixer amb la voluntat d’arribar a qualsevol persona, professional, empresa o col•lectiu que disposés d’una idea innovadora aplicable, independentment de la seva naturalesa o experiència, assegurant així oportunitats per a tothom amb capacitat d’innovar.
Es per aquest motiu que la naturalesa dels seleccionats és molt diversa, i és quelcom que ens dóna especial satisfacció, ja que tenim com a guanyadors petites i mitjanes empreses ja constituïdes, però també noves empreses creades expressament per presentar-se a aquesta crida, una unió temporal d’empreses (UTE) i fins i tot un centre tecnològic, fet que demostra la capacitat d’aquest programa per fomentar noves formes empresarials innovadores i la col·laboració entre elles.
En concret, repte a repte els guanyadors són:
Repte 1 Minimitzar els robatoris de bicicletes a la ciutat
Empresa: UTE VADECITY-SMART ENGINEERING-NET I SERRA
La solució guanyadora presenta un estacionament segur de bicicletes que permet no només assegurar la mateixa bicicleta sinó també altres elements auxiliars com el casc.
Repte 2 Impuls dels sistemes de suport per reduir l'aïllament social
Empresa: EURECAT (abans FUNDACIO PRIVADA BARCELONA DIGITAL)
L’empresa guanyadora proposa una solució que consisteix en una plataforma de back-end per a la gestió i monitoratge on s’agrupen tots els contactes involucrats en la vida de la persona gran.
Repte 3 Monitoratge dels fluxos dels vianants a la ciutat
Empresa: CTRL4 ENVIRO
La solució guanyadora proposa instal·lar càmeres per monitorar 3 emplaçaments clau com són el Parc de la Ciutadella, el Castell de Montjüic i la Plaça dels Àngels.
Repte 4 Eines per a la digitalització dels fons de museus i arxius
Empresa: DINSER SERVICIOS INFORMÁTICOS , S.L.
La solució guanyadora permetrà digitalitzar amb una elevada qualitat i en un termini òptim tant el fons documental requerit en el plec tècnic com un conjunt de documents addicionals requerits.
Repte 5 Sistema automàtic de detecció i alertes sobre calçades en mal estat
Empresa: SOTAVIA TECNOLOGIES, S.L.
La solució guanyadora incorpora un sistema de detecció del paviment mitjançant càmeres especialitzades, completament flexible i adaptable a qualsevol vehicle.
Repte 6 Incentivar el comerç local mitjançant la tecnologia
Empresa: SITEM CONSULTORIA TÈCNICA EN SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA I TELEDETECCIÓ, SL
La solució guanyadora és un sistema app que mitjançant l’ús d’aparells de georeferenciació (beacons) d’última generació, permet donar a l’usuari notificacions de caràcter push que el fan partícip d’activitats i ofertes en l’entorn en el qual se situa en cada instant.
- Algunes d’aquestes innovacions s’han patentat?
Ho desconeixem encara. Estan en fase de proves i implementació. Tot i així, si s’ha de patentar i protegir la innovació de la solució guanyadora és una decisió de l’empresa i en cap cas hi ha participació de l’Ajuntament, la propietat intel·lectual és totalment de l’empresa contractada.
- Quin és el valor de compra que garanteix l’Ajuntament de Barcelona a cadascuna d’aquestes empreses?
El BCN Open Challenge tenia reservat un fons d’1 milió d’euros per transformar els reptes publicats en comandes i implementar les solucions guanyadores. Es van publicat sis reptes amb un pressupost mig d’uns 160.000€ per repte, però com les diferents solucions podien tenir preus molt diferents al plec es va reservar entre 60.000€ i 250.000€ per repte, i l’import exacte es va acabar de tancar en la fase de negociat, assegurant un abast prou representatiu de cada solució i mai superant el milió d’euros.
Així, el repartiment final ha estat:
Repte 1 180.000€ -Minimitzar els robatoris de bicicletes a la ciutat
Repte 2 115.000€ -Impuls dels sistemes de suport per reduir l'aïllament social
Repte 3 125.200€ -Monitoratge dels fluxos dels vianants a la ciutat
Repte 4 165.200€- Eines per a la digitalització dels fons de museus i arxius
Repte 5 145.000€- Sistema automàtic de detecció i alertes sobre calçades en mal estat
Repte 6 96.000€- Incentivar el comerç local mitjançant la tecnologia
- Alguna de les empreses opta a ser proveïdor recurrent de l’Ajuntament de Barcelona?
Encara estem en la implementació de la solució segons l’abast definit en la primera compra i és aviat per contestar aquesta pregunta. Els reptes va estar pensats per solucionar de forma innovadora alguns dels problemes que encara no tenen solució a la ciutat. Si la implementació de les solucions guanyadores tenen èxit, les futures licitacions és probable que es basin en aquestes solucions, i per tant, les empreses guanyadores poden partir amb l’avantatge d’haver-ho instal•lat amb èxit inicialment, però de moment no podem parlar encara de proveïdors recurrents. Confiem en que el BCN Open Challenge no només permeti oferir als ciutadans millors solucions i una administració més innovadora, sinó que faciliti també oportunitats a les empreses guanyadores amb contractes a Barcelona i referències que els permetin obrir-se a altres mercats.
- Com han valorat les empreses el fet que l’Ajuntament s’impliqui en un procés de CPI que a més d’estimular la innovació els garanteixi una comanda en ferm?
Francament, molt bé. Estem convençuts que una comanda és el major incentiu que es pot oferir a l’empresa i l’alta participació així ho avala.
Si bé el procés ha estat un xic llarg, els terminis molt marcats i ajustats, i la fase de negociat té un nivell de competència molt alt entre els participants, moltes empreses ens han felicitat per la iniciativa i ja ens demanen quan obrim la propera crida. Un dels aspectes que s’ha valorat molt positivament ha estat la transparència en el procés.
- Sembla ser que aquest procés iniciat per l’Ajuntament de Barcelona està tenint molt ressò a nivell nacional i internacional. Quines ciutats o entitats s’han mostrat interessades?
Si bé hi ha tímides experiències arreu d’Europa i del món, Barcelona ha estat realment pionera amb l’aplicació real de la CPI. Institucions com el Word Bank, Bloomberg, o Nesta ens han demanat que expliquem la nostra experiència i han citat aquesta iniciativa com a pionera a replicar. També ciutats i governs com Santiago de Chile, Moscou o Viena , així com d’altres d’àmbit més local s’han interessat per la iniciativa i l’hem comentada en nombroses jornades i congressos sobre innovació pública.
Remarcar també la recent inclusió del BCN Open Challenge com a exemple en l’informe de la Comisió Europea “Social innovation in cities, URBACT II. April 2015”, com “una nova forma de finançar i estimular la innovació social a les ciutats”.
- Continuaran amb aquest compromís de CPI els propers anys?
Ara ens toca revisar el procés i proposar les millores que de ben segur podem incorporar-hi, però l’administració seguirà comprant i el BCN Open Challenge o programes similars ens permeten fer-ho de manera exemplar. La innovació, la sostenibilitat, els aspectes socials, la transparència interna, etc. són qüestions que poden vincular-se a la compra pública i no podem menysprear el poder d’una compra que representa un 19% del PIB a Europa.
A més amb aquest projecte hem après molt de com treballar en xarxa dins l’Ajuntament, com col·laborar entre diferents àrees municipals, com compartir reptes i dissenyar-ne les solucions de manera col·laborativa, com incorporar la innovació al nostre dia a dia, ... La innovació és part de la cultura de les entitats i de les persones, i perquè la seva aplicació sigui real i estesa cal aconseguir aquest canvi cultural, que com podeu imaginar no és cosa d’un dia. El BCN Open Challenge ens ha ajudat a avançar alguns passos en la incorporació de la cultura de la innovació dins la pròpia Administració.
Barcelona està en un procés de canvi i no podem parlar encara amb fermesa sobre algunes iniciatives futures, però estem contents de com ha funcionat la iniciativa, del seu impacte comunicatiu, de la bona acceptació tant per part de les empreses participants com pels gestors municipals vinculats a cadascun dels reptes, del reconeixement internacional del projecte, etc. Si bé hi ha camp per a la introducció de millores, no podem negar que la CPI és una tendència real a tot Europa, i Barcelona hi estarà molt atenta.
- Què els diria a altres ens locals que es vulguin animar a practicar la CPI?
Res és fàcil fins que no ho has fet, per això els animaria a iniciar aquest camí, on ja hi trobem experiències d’èxit molt interessants.
Si és té clar, val la pena apostar fortament ja que els resultats i l’impacte poden ser realment grans, però sinó sempre es pot començar a poc a poc, sense massa ambició i anar adaptant les iniciatives a les possibilitats de cada administració.
La Compra Pública Innovadora, com la verda o social, com he comentat abans, respon més a un canvi cultural que de procés, no es fa d’un dia per l’altre, però la nostra responsabilitat i poder exemplificador com a ens públics ens obliguen a fer-ho.