- Quins ens engloba l’Administració Oberta de Catalunya?
L’Administració Oberta de Catalunya és un consorci format per la Generalitat de Catalunya i el Consorci Localret en representació de les administracions locals (diputacions, consells comarcals i ajuntaments). L’AOC presta serveis a 2250 ens del sector públic entre els hi ha totes les administracions locals, tots els ens del sector públic de la Generalitat, universitats i ens parlamentaris i més de 1000 altres ens públics com consorcis, entitats municipals descentralitzades, etc..
- Amb quina línia estratègica compteu per ajudar a les administracions locals en referència a temes digitals i tecnològics?
La nostra funció és facilitar la transformació digital de totes les administracions catalanes gràcies als serveis comuns digitals que oferim, a l’intercanvi automatitzat de dades i documents entre diferents nivells d’administracions (interoperabilitat) i a l’impuls de la identitat digital i la signatura electrònica, tant pels treballadors públics com per a la ciutadania. També acompanyem els ens públics en la gestió del canvi, mitjançant jornades i sessions de formació, ajudant a implantar noves metodologies de treball i oferint suport.
A Catalunya tenim administracions de mida i característiques molt diverses i amb unes necessitats comunes com són: permetre a la ciutadania relacionar-se per mitjans electrònics, disposar d’un registre unificat, emetre notificacions electròniques, intercanviar dades i documents relacionats amb expedients o l’arxiu electrònic, entre d’altres. Oferim claus en mà les solucions tecnològiques acompanyades d’un servei integral per a que cap administració quedi al marge de la transformació digital.
També oferim una solució de tramitació electrònica entre administracions, l’EACAT, plataforma que ha quedat limitada per la tecnologia sobre la qual es va construir fa 15 anys. Per tal d’evolucionar-la i fer un salt qualitatiu, tant pel que fa a disponibilitat com en usabilitat, accessibilitat i eficiència, s’està desenvolupant un nou EACAT sobre plataformes al núvol que ofereixen alta tolerància a fallades, robustesa i escalabilitat.
De fet, una de les nostres línies estratègiques prioritàries és evolucionar tots els serveis cap al núvol per aprofitar els avantatges que ofereix aquesta arquitectura de sistemes. L’altra línia estratègica és reforçar el desplegament de la interoperabilitat, explorar tecnologies disruptives que poden transformar l’intercanvi d’informació i estar preparats per oferir noves solucions d’identitat digital en el marc europeu.
- Seguint amb la pregunta anterior, quina maduresa digital tenen actualment els ens locals?
Cada any, des de l’AOC s'analitza la maduresa digital de 988 ens públics locals (ajuntaments i consells comarcals) aplicant una metodologia que es va co-dissenyar amb experts en gestió pública, de manera col·laborativa i amb la participació de diputacions, consells comarcals i ajuntaments. De manera molt resumida, s’analitzen les dades des de tres grans punts de vista: drets digitals (si ofereixen a la ciutadania i empreses vies de relació digitals que compleixen criteris d’accessibilitat, seguretat i identitat digital), activitat (digitalització dels registres d’entrada i sortida, consulta de dades i documents i contractació electrònica) i govern obert (transparència, dades obertes i participació ciutadana).
La mitjana de l’índex de maduresa digital (IMD) dels 988 ens analitzats sobre dades de l’exercici 2021 és de 60/100. L’any anterior, la mitjana de l’IMD era del 59/100. La puntuació més baixa és de 29 i la més alta del 91. Si ho analitzem per franges poblacionals, veiem que, a major població, més alts són els IMD (tant la mitjana com els valors mínims i màxims). Això és degut a que els ens petits i mitjans tenen menys recursos disponibles per la transformació digital. Per això l’AOC ofereix serveis comuns “claus en ma” i sense cost: per facilitar-los eines digitals transversals i aprofitar els beneficis de les economies d’escala.
Des de l’AOC tenim identificades les dificultats per implantar la interoperabilitat (intercanvi de dades i documents entre administracions) i preveiem incidir a curt i mitja termini en la seva facilitació.
Les dades brutes que s’utilitzen per generar l’Índex de Maduresa Digital estan disponibles a la plataforma de dades obertes de l’AOC per reutilitzar-les, rendir comptes i desenvolupar informes específics.
- Amb la nova llei del teletreball es podrà garantir a l'administració un bon servei a la ciutadania?
El teletreball ben implementat hauria de ser un model de treball híbrid (presencial i virtual segons les circumstàncies), de tal manera que cada entitat, àrea i servei s’auto-organitzi en funció dels projectes i tasques a fer, decidint per a quines activitats cal presencialitat i per a quines és millor teletreballar.
Es pot prestar un servei gairebé idèntic al presencial pel que fa a atenció ciutadana mitjançant tecnologia de vídeo i veu en streaming, de tal manera que si un ciutadà o ciutadana necessita ajuda per presentar un tràmit, la persona que l’està assistint mitjançant video-trucada pugui guiar-lo en el procés o bé obtenir la seva autorització per presentar un tràmit en representació seva.
Pel que fa a la gestió interna de les organitzacions, les eines digitals de gestió de projectes i les metodologies d’optimització del procediment administratiu ens han ajudat a millorar els fluxos de treball i a repartir tasques més equilibradament. Es fa més feina que abans en tant que les reunions virtuals s’ajusten a les hores fixades i s’eviten desplaçaments per assistir a reunions presencials, amb l’estalvi de temps que se’n deriva i que reverteix en més temps per fer més feina, a més de l’estalvi en emissions de CO2. No obstant, cal equilibrar la presencialitat i la virtualitat en funció dels temes a tractar o de les necessitats dels equips de treball.
L’AOC sempre ha estat un organisme molt acostumat a treballar digitalment i el darrer any, amb el model híbrid, la satisfacció dels usuaris (que en aquest cas són els altres treballadors públics usuaris dels serveis digitals) es del 79%. Per altra banda, gràcies al servei d’interoperabilitat que oferim, la ciutadania s’estalvia de presentar a les administracions 11 documents a l’any, el 94% de les ofertes que presenten les empreses a les administracions es fan en línia i cada ciutadà realitza unes 5 actuacions o tràmits digitals anuals.
En conseqüència, el teletreball o el model de treball híbrid garanteix un bon servei a la ciutadania.
- Just aquest any l’AOC fa 20 anys, quin balanç feu d’aquests últims anys i quins són els principals reptes que teniu sobre la taula?
Durant aquests 20 anys l’AOC ha jugat un paper clau en la digitalització de les administracions catalanes, sobretot dels ajuntaments i ens més petits que no disposen de gaires mitjans ni recursos, però també tenim ajuntaments grans com Barcelona que fan usos intensius d’alguns serveis que prestem.
El nostre rol transversal i facilitador de solucions comuns ha propiciat que el 99,6% de les administracions garanteixin els drets digitals de tramitació i transparència, que el 76% dels tràmits que es presenten davant d’ajuntaments es facin electrònicament i que l’estalvi anual derivat de l’ús dels serveis AOC ascendeixi a 700 M€ anuals.
Els principals reptes de futur que tenim són incrementar l’ús de la plataforma d’interoperabilitat per part dels ens locals, maximitzar la disponibilitat, robustesa i rapidesa de les nostres solucions, tendir a l’excel·lència en els serveis que prestem i en els nostres àmbits, alhora que anem incorporant algunes tecnologies emergents com la intel·ligència artificial o les cadenes de blocs en els serveis públics. La video-identificació per obtenir l’idCAT Mòbil, les proves d’identitat digital europea i d’intercanvi de credencials de diplomes universitaris amb la plataforma de serveis europeus de blockchain (EBSI) o els xatbots en són alguns exemples que cal seguir evolucionant per estar preparats per la “Next-Generation-Administration".