Emmarcada en l’Agenda 2030 de Catalunya, s’està desenvolupant l’Agenda Rural de Catalunya. L’Agenda Rural identifica 7 reptes clau a desenvolupar en els propers anys per fer que els territoris rurals catalans incrementin el seu dinamisme social, cultural i econòmic, esdevinguin territoris atractius per nova població i, alhora, se’ls tingui en compte com a territoris clau en el camí cap a la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic que forçosament s’haurà de dibuixar a nivell planetari i seguint els criteris que es marquen des dels diferents ODS.
Per tenir un coneixement acurat de la realitat socioeconòmica del món rural i de la seva evolució passada i futura és necessari disposar de dades i d’indicadors que permetin a les diferents entitats i administracions veure l’impacte de les seves accions i polítiques això com prendre les decisions més adequades envers els territoris rurals.
Des del gabinet tècnic del DAAC es duu a terme l’Observatori del Món Rural, un document i una plataforma interactiva que tracta 30 indicadors sobre els territoris rurals catalans i que permet fer un seguiment acurat d’aspectes tant importants com la demografia, l’economia, el territori i el medi ambient, i els serveis i la qualitat de vida.
El passat 25 de maig es va presentar la darrera edició de l’Observatori del món Rural. En parlem amb Jaume Sió:
- Què és l’Observatori del Món Rural i quins són els seus principals objectius?
L’Observatori l’hem d’entendre com una eina que es posa a disposició dels ciutadans, entitats, empreses i administracions, per poder avaluar, mitjançant la recopilació d’un ventall d’indicadors demogràfics, econòmics, de qualitat de vida, així com de territori i medi ambient, l’estat del món rural, amb una mirada comparativa respecte a l’urbà. La seva finalitat, però, no es limita només a divulgar les dades que en resulten sinó que pretén ser una eina prospectiva, per anticipar-nos a una realitat més o menys pròxima, i, per tant, poder orientar accions o projectes adreçats a millorar les condicions i oportunitats d’aquesta part del territori. D’altra banda, pretenem que no sigui una plataforma estàtica, sinó oberta a l’entrada de nous indicadors, que permetin en tot moment fer un seguiment de l’impacte de les diferents estratègies del Departament i entitats que treballen per a un desenvolupament rural sostenible.
- De quina manera es poden consultar els resultats de l’Observatori del Món Rural?
En aquesta darrera edició de l’Observatori, s’ha emprat l’oportunitat que ofereixen els nous programes de visualització de dades, per presentar-ne els resultats d’una forma molt més visual i interactiva, amb la inclusió de diversos dashboards o quadres de comandament, que contenen gràfics i mapes per tal de facilitar-ne la lectura. També s’hi ha inclòs un apartat específic de valoració de les dades, amb un breu resum dels resultats. D’altra banda, les consultes es poden fer a escala comarcal i per municipi, sempre que per la seva naturalesa i per la llei de protecció de dades es puguin presentar en aquest nivell de desagregació. Finalment, cal comentar que el visor s’ha dissenyat per poder-s’hi moure fàcilment, d’una manera força intuïtiva, i per tal animo a tothom que hi tingui interès a entrar-hi.
- Les dades que aporta l’Observatori del Món Rural poden ajudar en el desenvolupament de l’Agenda Rural de Catalunya?
Un dels objectius de l’Agenda Rural és dinamitzar les zones rurals i situar-les en el centre de la presa de decisions en l’estratègia de desenvolupament territorial. Aquesta presa de decisions, caldrà fer-la basant-se en unes dades que et permetin fer una diagnosi de la situació per prioritzar accions i com ja he comentat, fer també el seguiment dels resultats i el grau d’acompliment dels reptes que s’hi han definit. Per exemple, un dels reptes de l’Agenda Rural és reforçar la cohesió social i el benestar de les persones, així com impulsar la dinamització econòmica; el seguiment d’indicadors anuals com el nombre d’escoles i llar d’infants, el grau de satisfacció de la població amb els serveis de salut o el nombre de places d’allotjaments de turisme rural, poden ser uns bons indicadors tant per planificar les estratègies, detectant-ne les necessitats o oportunitats, com per avaluar-ne la implementació.
- I en el de l’estratègia de la Bioeconomia de Catalunya?
Totes les estratègies que impulsa el Departament estan vinculades en l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible, ODS, assenyalats per les Nacions Unides per a l’any 2030, i totes elles porten d’equipatge un seguit de reptes, mesures, i indicadors. Tot i que es preveu que l’estratègia de la bioeconomia tingui el seu propi observatori, part dels indicadors econòmics i forestals de l’observatori del món rural poden recolzar l’òptica rural en el desplegament de l’estratègia, tenint en compte entre altres, el paper fonamental dels boscos en l’impuls de la bioeconomia circular.
I en el de l’Agenda 2030? Es necessita un món rural repoblat, cohesionat, dinàmic, connectat i sostenible en tots els àmbits, per complir amb els reptes de l’agenda 2030. L’observatori del món rural, com a instrument transversal d’anàlisi, que recopila dades socials, econòmiques i ambientals d’aquesta part del territori, és una eina necessària i imprescindible per encarar els reptes globals de l’agenda.
- Segons el darrer Observatori del Món Rural, quines 3 idees destacaries de la realitat d’aquests territoris?
La primera, el rellevant envelliment de la població en l’àmbit rural, on més d’una cinquena part de la població sobrepassa els 65 anys. Aquest, tot i ser un tret general de la població, són gairebé 3 punts percentuals superiors respecte a l’urbà. L’altra característica és el despoblament de les zones rurals; a Catalunya en gairebé tres quartes parts del territori hi viu només un 10% de la població. Així i tot, en els darrers anys, hem constatat un tímid creixement de la població en els municipis rurals, que s’ha fet més evident en 2020, durant el primer any de pandèmia. En aquest cas, però, el desplaçament cap als pobles rurals s’atribueix a les restriccions de mobilitat que ha suposat que es valori més l’habitatge i l’entorn en què es viu. I enllaçant en aquest fet, de la crisi en podem treure una oportunitat, sempre que els nouvinguts decideixin quedar-s’hi. D’aquí la importància de tots aquells indicadors sobre serveis i qualitat de vida. Seria la tercera idea a destacar. Tot i que encara queda molt per recórrer, celebrem el grau de satisfacció en els serveis de salut, que en 2020 superà a l’urbà, i la disminució de l’escletxa digital d’aquests territoris, amb el 93% d’habitatges amb equipament de banda ampla, malgrat les dificultats de connectivitat que encara persisteixen. Una millora en aquests i altres serveis, com educació, accés a l’habitatge, equipaments culturals, infraestructures, etc., podrien fer que aquest moviment a les poblacions rurals no fos temporal, sinó real.