El president de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, va presentar la setmana passada l’acció de la corporació durant l’actual mandat al Berguedà. Una inversió que demostra la voluntat de la Diputació de connectar amb el territori i que ha crescut de forma exponencial en la darrera dècada.
Durant l’acte, i acompanyat del president del Consell Comarcal del Berguedà, Josep Lara, Castells va reivindicar la tasca del territori i «l’aposta que fa aquest Consell Comarcal pel turisme i pel dinamisme, amb la Diputació sempre al costat».
En concret, i en el que portem de mandat, la Diputació de Barcelona ha destinat més de 31,37 milions d’euros al Berguedà en el marc del Pla Xarxa de Governs Locals, a través del qual treballa per canalitzar la transferència de recursos econòmics, tècnics i materials als governs locals.
Aquesta inversió feta en els tres darrers anys de mandat, suposarà un augment respecte tot el mandat anterior (32,22 milions d’euros), i, un increment, a dia d’avui, del 77,6% en comparació amb la inversió feta durant el mandat 2008-2011 a través del Pla Xarxa de Governs Locals (17,66 milions d’euros).
Connectar els espais naturals amb el benestar de les persones
Sota el lema ‘Connectem’, al llarg d’aquests més de tres anys de mandat la Diputació de Barcelona ha treballat amb l’objectiu de prioritzar la cooperació amb els governs locals, però, alhora, amb la mirada posada en garantir la igualtat d’oportunitats de les persones que viuen a la comarca del Berguedà. Una acció marcada per la transparència i el diàleg com a motor de treball, amb la missió d’assegurar l’equilibri territorial de la mà de l’atenció a les persones i del desenvolupament econòmic.
En aquest sentit, el president de la Diputació, Marc Castells, va posar en valor el fet que «el Berguedà és una de les comarques més beneficiades pel projecte de les Vies Blaves, una iniciativa molt important que permetrà connectar els espais naturals amb el benestar de les persones». El projecte de les Vies Blaves, pioner al sud d’Europa, permetrà rehabilitar la llera del riu Llobregat i els seus afluents, Anoia i Cardener, convertint en transitables més de 300 quilòmetres a la vora dels rius.
Connectar amb les oportunitats de futur
El foment de l’ocupació ha estat un altre dels eixos principals d’aquest mandat. En aquest àmbit, destaca la tasca per connectar els ciutadans amb les oportunitats de futur. Amb la voluntat de promoure una contractació estable i aportar una ocupació de més qualitat, la Diputació ha invertit més de 2,24 milions d’euros al foment de l’ocupació al llarg dels tres darrers anys a la comarca del Berguedà.
Un segon eix que defineix l’acció que ha desenvolupat la Diputació de Barcelona al llarg d’aquest mandat és l’atenció a les persones; on destaca l’aposta constant pel Servei Local de Teleassistència que dona cobertura a 1.254 persones usuàries de la comarca del Berguedà, amb un pressupost per al 2018 per a tota la demarcació de 12.368.584,33€, dels quals un 47% és aportat per la Diputació. Aquest és un servei d'atenció domiciliària que garanteix la seguretat i dona tranquil·litat i acompanyament a les persones que poden estar en situació de risc per factors d'edat, fragilitat, solitud o dependència, les 24 hores del dia i els 365 dies a l'any, detectant situacions d'emergència i donant resposta immediata.
La tercera branca de l’aposta de la Diputació per assegurar la igualtat entre persones és l’impuls per connectar la ciutadania amb l’educació. En aquest àmbit destaquen els 658.000 euros que la corporació ha destinat al finançament de les llars d’infants municipals del Berguedà entre el 2015 i el 2018.
Connectar amb el territori
L’equilibri territorial ha estat, sens dubte, un dels principals motors d’acció d’aquest mandat. En aquest sentit, i sota la premissa d’apostar per una administració local que tingui garantides l’autonomia i la suficiència financera, la Diputació de Barcelona ha invertit més d’1,4 milions d’euros al desenvolupament local del Berguedà.
Aquest programa té la finalitat de permetre realitzar, als governs locals, actuacions en equipaments, infraestructures i béns locals, tant en inversió nova com de manteniment, reparació i conservació, que siguin vertebradores del territori.
A més, la Diputació de Barcelona ha impulsat les obres per permetre que la fibra òptica arribi a 4 municipis i 2.184 habitants potencials del Berguedà. Les obres, començades aquest estiu, tenen un pressupost de licitació de 2,21 milions d’euros i afecta a 28,9 km de carreteres de la comarca. «No només treballem perquè no hi hagi un èxode del territori, sinó que estem dient a la fent que aquí pot desenvolupar la seva vida amb una fibra òptica de qualitat», ha assegurat el president de la Diputació, Marc Castells.
Finalment, cal recordar que la corporació ha destinat 2,14 milions d’euros a la millora i reforma d’edificis singulars i elements patrimonials; i, s’han invertit més d’1,13 milions d’euros euros a la millora dels polígons de Berga i Puig-reig.
Visita al Xalet del Catllaràs
Abans de la roda de premsa, el president Marc Castells va visitar el Xalet del Catllaràs (La Pobla de Lillet), que és obra d’Antoni Gaudí i on s’han de dur a terme obres de rehabilitació que compten amb el suport del fons FEDER, de la Diputació de Barcelona i del Pla Foment de Turisme.
Les obres tenen l’objectiu de retornar a l’edifici l’aspecte original, contribuir a millorar l’eficiència energètica de l’edifici i convertir el Xalet en un monument visitable, dotar-lo de nous usos i promocionar econòmicament l’entorn.
Situat a 1.500 metres d’alçada i construït el 1902, Antoni Gaudí va dissenyar el Xalet perquè s’hi allotgessin els enginyers que treballaven a les mines properes, d’on s’extreia carbó per a la cimentera Asland del Clot del Moro, promoguda per Eusebi Güell a Castellar de N’Hug.
Aquesta no és la primera intervenció al Xalet que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona. L’any 2016 ja es va restituir a la façana l’escala frontal de cargol dissenyada per Gaudí, suprimida i substituïda per una simple escala metàl•lica als anys 70. Abans, al 2003 i 2006, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) ja havia fet dues intervencions de restauració.
